fraizer a manresa

ahir vam tornar a anar de concert :) ja en tenia ganes, després de tants dies... bé, no tants, no? jejeje!
va ser a manresa i, amb la nova llei, vam poder fer entrar l'oriol que va estar moooolt content, a més ens va ajudar en el muntatge i va presenciar la prova de so... va veure el lado oscuro del rock'n'roll, que no tot són flors i violes: arribar, muntar, provar, sopar amb una revolada, tocar, desmuntar... però diu que li va agradar, mola!
i jo ja tenia ganes d'una mica d'esbarjo, aquesta setmana, a més, ja he començat a fer coses que m'agraden, com caminar i córrer. ja no he anat a nedar ni un dia! :D el gel també s'ha posat content, per la part que li toca ;)

todo el gozo en un pozo... -com diuen els castellans

i si! :( de vagades no n'hi ha prou amb perseverància i confiança... això és algo que he après avui, i que encara he d'assimilar.
mai m'he esforçat tant a la vida per alguna cosa sense obtenir-ne resultats com he fet per la prova de natació que havia de superar avui al c.a.r.
la veritat és que no he tingut molt temps per entrenar-la, però des de que ho vaig saber, ho he deixat tot per nedar, nedar i nedar... i no m'agrada gens! he comptat amb el suport de la gent del meu entorn i amb un entrenador personal que s'ha implicat moltíssim (moltes gràcies nico).
en l'ultim assaig, abans d'ahir, em vaig apropar a la marca que em demanaven, vaig fer 4'10", només 10 segons de més. viag pensar que avui sí que ho faria! malgrat tot, he passat molts nervis, no he anat mai tant justa a unes proves... bé, potser sí, les pràctiques en pista del carnet de tràiler les portava fatal! i vaig aprovar a la primera ;)
al final he fet 4'18"!! més que abans d'ahir. m'ha anat fatal que ens féssin llençar-nos a l'aigua sense la possibilitat d'escalfar. quan he acabat estava més cansada que mai a la piscina, i em feien un mal als braços que tampoc mai m'havien fet... no es pot fer una prova explossiva en fred!!! però tothom s'ha trobat igual i hi ha gent que ho ha fet molt bé, així que sona a excusa, no?... no ho se...
però diuen que de totes les adversitats se'n desprèn l'oportunitat d'aprendre alguna cosa... espero fer-ho! jejeje!
el que està clar és que no hi anava a perdre res allà al c.a.r. jo avui, com a molt a guanyar-hi algo, i no ha pogut ser, però jo em quedo amb la meva vida igual que sempre, que m'agrada molt i a la que hi ha moltes coses molt valuoses, gent que m'estima, un noviu estupendu, salut per fer el que m'agrada, i alegria i optimisme ;)

sempre els núvols baixos

avui el dia s'ha aixecat grisíssim a barga, igual que ahir. però m'he imaginat que es tracatva de la típica capa de núvols baixos, i que segurament a dalt a rasos hi faria sol :)
el genoll encara em fa mal, i m'he de reservar pel dissabte vinent que tinc unes proves molt importants... aiaiaiai...! però avui havia arribat l'hora de provar de caminar una mica, a més el gelitu ja m'ho estava demanant a crits. així doncs, cap a rasos amb l'orellut!
no he sortit de la pista de la porta verda i hem arribat fins la torre dels enginyers, xino-xano i amb molta cura. de moment sembla que ha anat bé, no em fa ni més ni menys mal, tot igual. això ja és bo!
i si! a rasos hi feia un bo de déu! una mica de fresqueta, però això ja mola :)
el gel, el molt marrano, s'ha banyat en tots els bassals que ha anat trobant. mentre s'hi refregava, jo crec que fins i tot se li posava cara de porquet, i si no... mireu la foto, jajaja! però aquest porquet no té pinta d'anar a l'escorxador, oi que no? jajaja! s'ho ha passat teta.

sóc de secà!

com em pot atabalar tant un esport? a mi m'agrada fer esport, i normalment tinc facilitat per començar qualsevol activitat física... però ara he ensopegat amb el meu punt dèbil: la natació!
no m'ha agradat mai, de fet, no havía fet ni cursets de petita... el meu estil, no sé si el descriuria com estil husky siberià, o estil pastor alemany, jajaja! i ara, per nassos estic aprenent a fer croll. he de passar unes proves d'aquí a pocs dies i em requereixen fer 8 piscines de 25m en 4 minuts. ja sé que la gent que normalment neda ho troba bufar i fer ampolles, però per algú que no ha nedat mai és una marató. bé, de fet, jo prefereixo repetir la marató de barcelona que anar a nedar un sol dia més :(
cada cop que vaig a la piscina faig una cara que semblo un porquet camí de l'escorxador... (salvant les diferències, eh! que jo de cara de porquent no en tinc, jejeje!) suposo que se m'ajunta el fet de que no m'agrada, amb el fet que hi vaig amb la presió aquesta de les proves.
de moment no arribo a fer aquests metres en aquest temps, però confio que el dia d sí que ho faré.
i per postres... m'he fet mal al genoll! espero que això sigui lleu, i també hi confío, que sí... :)

ganes d'escalar :)

estic destrossada, amb el tute que porto des de fa uns deu dies: viatges en tren nocturn, viatges en cotxe i empalmar amb curro, tornant hores dissabte de nit, treballant també l'horari normal de tardes i matins... tot això amb una otitis de ca l'ample, i prenent antibiòtic... no us faig llastimeta? jejeje! :)
avui tenia moltes ganes d'escalar pq amb aquest ritme ja feia dies que no ho feia. hem anat amb en jordi a les agulles. m'ha sentat de conya, tot i que no tenia gaire el dia i que a més he ensopegat amb un parell de 5è-sub-putamadre d'aquests que hi ha per aquí al berguedà, pitjors que tots els 6a del món, i això desmotiva una mica... però com sempre, agafant el toro per les banyes i sabent disfrutar dels costats bons de cada cosa ;)
el gelitu també tenia ganes d'anar a la muntanya, i no sé què té però sembla un gos falder, fot una bondat que fa patir i tot, per allò de la tempesta i la calma que diuen :s

els nebodets frías

ahir, diumenge de ressaca (ressaca de currar, no pas de vi), un cop vaig haver dormit tot el matí, i a sobre amb la caraja típica dels canvis d'horari... vam anar amb en german a veure els seus nebodets a puigcerdà. feia dies que no els vèiem, sobretot el noah, el més peque, perquè al max, de vegades el nico el porta aquí a berga i així l'anem veient més ;)
estan súper macos, moreníssims com son pare, i simpatiquíssims. el max comença a parlar francès i tot!
vam berenar a cal xocolatero, i vam jugar una estona amb ells, també vam aprofitar per veure'ns amb la vane, cara de veure igual que el noah, jejeje!