l'orellut també ens estima ;)

pobre gelitu... amb tantes anades i vingudes, madrid, parís, madrid... ell es queda a casa, i la mireia i el polete l'han anat a passejar cada dia. gràcies mireieta! gràcies polete! estava ben atès, i s'ha fotut unes llargues passejades, però en el fons, segur que ens trobava a faltar, perquè porta un parell de dies que està una mica estrany. al vespre quan sóm tots tres a casa, està excitadíssim, amb moltes ganes de jugar, i... el més curiós: es desviu per menjar el que menjem el german i jo, tant si és pa, com fruita, patates bullides, o el que sigui! de debó que ho pren com si fós un tros de vedella! jo crec que s'ha enyorat molt... què mono!

ara els fraizer se'n volen anar a viure a madrid!

és broma, de moment... jejeje! però és que allà les coses els van tant vent-de-cua, que em fa por que al final als bars de l'autopista ja ens saludaran pel nom quan ens vegin entrar! quin fart de viatges cap a la capital d'espanya! però estic molt contenta, i ells encara n'estan més :)
allà tot és màgic, la gent flipa amb la seva música, que és més de l'estil d'aq capital, i sobretot flipen amb l'energia dels fraizer a l'escenari, que per als qui no els heu vist mai... és d'altíssim voltatge!
ahir hi vam anar per fer de teloners d'una banda dels e.e.u.u. que es diu 9 pound hammer, que són molt bons i estan de gira per europa recorrent sales petites, malgrat que als states emplenen grans pavellons.
la sala de madrid que van triar aquests yankies (que no són tontos) va ser la mítica i genuïna gruta77, la més rockera de madrid! el so espectacular, i l'escenari molt alt, la veritat és que va estar molt bé :) se'm va fer super curt el show dels fraizer, 45 minuts que se'm van passar volant.
tot es va lligar d'ultima hora fa 7 o 8 dies, o sigui que de córrer cuita vam haver d'espavilar-nos per agafar festa i poder anar cap allà. jo de festa només en vaig poder fer ahir, així aquest matí el despertador ha fet un mal!! a quarts de 7, al cap d'unes tres horetes de llit, "riiiiiing-riiiiiing", grrrr! carretera i manta cap a berga, i sant tornem-hi.

parís... la ville de l'amour...

doncs cap a parís! a celebrar el meu aniversari... i els dos anys amb en german ;)
cap de setmana llampeg, pim-pam. vam sortir el divendres a la nit de perpinyà en tren i hi vam arribar a les 7 del matí del dissabte. o sigui que teniem tooooot el dissabte i tooooot el diumenge fins al vespre que tornavem a agafar el tren.
dissabte vam aprofitar ben bé el dia, a les 9 ja haviem deixat les maletes a l'hotel i ja érem a la tour eiffel, què gran! però encara més gran era la cua de penya que hi havia esperant per comprar els tickets per pujar... així que en vam desistir. de totes maneres, des de sota ja és super espectacular! em va encantar!
llavors vam decidir caminar i caminar... cap a l'arc de triomf, els champs elysées, el luvre, notre dame, el moulin rouge... quin mal de peus! bé, no tant pq ja anavem preparats, ben calçats per caminar, jeje!
tot i les previsions de pluja, el temps ens va deixar fer bastant, el que sí que feia era molt fred, grrrr! i vent :s però a mi ja m'agrada ;)
el diumenge vam fer menys de guiris i vam disfrutar passejant per els carrerons de pintors i les rodalies de notre dame, que és el que ens havia agradat més. per la tarda sí que va ploure, i vam passejar per l'avinguda dels champs-elysées.
en german, tirant baix, s'ha begut 83 litres de cafè amb llet, li encanten els gran-café-au-lait 's de parís, i li venen de gust a qualsevol hora!
una anècdota divertida: mirant el mapa, mirant el mapa, vaig veure la "pl. l. armstrong"! i vaig pensar: "quin detall aquests gabatxos, amb la tírria que li ténen al lance, i li han posat el seu nom a una plaça a parís! quina il·lusió... me n'hi vaig a fer una foto". i tot i que no és una zona gens turística, vam agafar el metro i cap allà. i quan hi vam arribar, hi deia "pl. de louis armstrong", jajaja!

36! el temps no passa en va :)

un any més. avui faig 36 anys, és maravellós. el número 36 no sé si m'agrada gaire, no molt, la veritat... però tampoc és lleig del tot, oi? en qualsevol cas, l'hauré d'aguantar durant un any sencer, jejeje!
aq vespre per celebrar-ho aniré a sopar amb en german, i és que a més, avui fa 2 anys que ens vam conèixer :)
i el cap de setmana ja ferem alguna cosa més especial... ho dic com si no sabés de què es tracta "alguna cosa", i ho sé perfectament, jajaja! ;)

fraizer a madrid

ahir vam tornar a agafar el cotxe carretera i manta cap a madrid! els fraizer tenien concertillo en aquesta capital, a la sala wurlitzer. però ara ja tenim l'agenda més apretada quan anem a madrid, abans del concert vam haver d'acudir a dues cites: dues entrevistes per la ràdio, jejeje!
la sala wurlitzer està al mig mig de madrid, al costat de la gran via. és una sala petita però acollidora.
el millor de tot va ser trobar un parell de colegues, el "cucufate", que és un crític musical que ja ha vingut a tots els concerts de fraizer a madrid, i l'aitor de vintage :) i... que la marta i en pep també van venir! des de manresa! havien de ser a madrid aquest cap de setmana i van aprofitar per passar-se per la wurlitzer :) encara que van arribar tard per al concert, ens va encantar que estiguéssin allà.
i per lo demés, tot bé, els fraizer van engegar la bola d'energia que els sol alimentar sempre a cada concert i no van decebre ningú...

ja fa olor de tardor... mmmmm...

avui m'he llevat al migdia, amb una mica de mala lluna... és que treballo de nits, no és que m'hagi tornat pòtula! jejeje!
hem anat a escalar amb la nuri i la mireia al malpàs de dalt, que jo no hi havia estat mai encara.
a mi el conglomerat aquest del malpàs no m'agrada gaire, però què hi farem?
el gel ha pujat corrent des de ben avall, prop de cal majoral, fins el parquing on deixem el cotxe, llavors ha vingut caminant amb nosaltres. fa cara de content perquè ja comença a no fer tanta calor, de fet aquesta tarda allà dalt l'airet que passava era fresc, i feia olor de tardor... mmmm... a mi també m'agrada! :)

descobrint racons secretius...

avui en quico (el de les revistes, jajaja!) ens ha portat a la nuri i a mi a un racó secretiu per escalar. no hi ha vies equipades, ell passa la corda per dalt, monta la r en un arbre i s'ha de fer top-rope... però la roca és impressionant! la veritat és que és molt i molt xulo!
només hem tingut temps de fer una vieta, ja era aquest el pla, teniem una horeta i poc per fer l'aproximoació-escalar-desaproximació, bffff! amb el pito al cul! però... ara ja sabem on és ;) i ja hi tornarem!