del camí de pedret directes al vaterinari...

avui amb el gelitu hem anat a córrer, com molts altres dies, al camí de pedret... tot anava bé, fins que de cop i volta l'orellut a començat a espolsar-se el cap de manera molt exagerada! i jo, que ho he trobat estrany he anat per mirar-li l'orella, perquè ja m'imaginava què havia passat.
no li he trobat res, és a dir, que no es veia res, però quan li tocava l'orella dreta es queixava amb uns crits molt forts. això encara reafirmava més les meves sospites... he pensat se li devia haber clavat una espiga seca, perquè quan passa això, l'espiga només entra, cada cop més, i no surt mai de la vida (vull dir que no surt per sí sola). i és molt perillòs, perquè acaben a dins de tot i causen infeccions que, localitzades al cap poden ser mortals!
no m'ho he rumiat gens, i encara que no haviem corregut ni deu minuts, ens n'hem tornat cap el cotxe i hem anat directes al veterinari.
efectivament! tenia dues espigues que ja li havien baixat pel conducte fins al revolt del timpà, així mateix m'ho ha dit el llicenciat.
pobre gel! quins brams mentre li ho miraven amb la cámera i després mentre les hi treien amb les pinces...
ara, no sé què ha fet més mal, si al gel les manipulacions del veterinari... o a mi la factura! 47'50€ per uns quatre minuts més o menys i unes gotes per prevenir la infecció! déu ni dó! no?

jajaja!! heu vist la foto? normalment no porto el mòbil quan corro per pedret, però avui el duia perquè ahir precisament li vaig deixar el relotge a la nuri i volia tenir idea del temps que corria.
el gelitu s'ha posat a fer cacona allà al costat i m'han vingut ganes de fer-li una fotillo, jajaja!! casualitats de la vida, m'ha anat bé per no haber de fer un post sense cap imatge ;)