el pollegó inferior del pedraforca se'ns resisteix... oi gel?

avui hem volgut pujar el pollegó inferior del pedra, amb la mar, en joan miquel, en joan, l'aure, la fanny el german i el gel :)
tot ha començat amb un pèl de nerviosisme per a mi, perquè el gel està una mica rebel i ha començat a tirar cap el refu de dret sense esperar ningu i jo he hagut de fer una corredissa per atrapar-lo i esperar la resta al porxo del lluís estassen, grrrr.
després l'hem tornat a perdre de vista i jo ja el donava per desaparegut, però just quan ens desviavem de la tartera cap al peu del pollegó, mentre estavem esmorzant, a vingut de dalt de tot de la tartera corrent a tot drap! ufff! què bé! a més, després d'això (segurament degut al cansament) ja s'ha portat de maravella i no se'ns ha allunyat.
el problema ha estat que quen començava el tros de grimpada el gel s'ha plantat i no ha volgut pujar de cap de les maneres. suposo que com que estava cansat i feia molta calor, no s'ha vist en cor de fer equilibris per les roques del pedraforca :(
potser hauria pogut seguir sense ell i ja l'hauria trobat més avall, però no l'he volgut deixar d'aquella manera, amb el cor a punt de sortit-li per la boca de tant fort que li bategava... hauria pujat a dalt pensant només en ell i a veure si quan baixés a buscar-lo el trobaria amb una aturada cardíaca o alguna cosa similar... així que, jo per acompanyar el gel, i el german per acompanyar-me a mi, ens hem retirat amb la cara ben alta i hem començat a pensar en la birreta que ens esperava al refu ;)
abans que nosaltres, l'aure i la fanny ja havien fet mitja volta. al final, doncs, al cim hi han arribat la mar, en joan i en joan miquel!
tal i com haviem planejat, quan hem arribat tots a baix, hem anat a casa d'en joan i la pepi, on ens esperava ella i hem fet un super dinar-berenar-sopar, al que també s'hi han afegit l'august amb els nens, que tenien ganes de veure sa mare.
ara, a casa, a punt que acabi el partit i esperant que guanyi holanda! :D