sant jeroni ja és una tradició!

ja começa a ser una tradició dels divendres, quan jo no treballo i fa bon temps... amb la marta quedem a monistrol al migdia, jo porto dinar del viena-auto per a les dues, bé, per als tres, que al gelitu li sol caure un frankfurt (i no és conya, jejeje!), i pujem a montserrat amb el cotxe per remuntar a peu sant jeroni per les escales :) la veritat és que és un bon tute, però com que no callem ni sota l'aigua, i no parem de riure (en algun moment hem de parar i tot per no pixar-nos a sobre del riure que ens entra, com la canalla! jajaja!), se'ns fa molt amè.
ahir la marta va caure de cul a terra però no va ser greu, només tema de carcajades múltiples!
a dalt la foto de rigor que desseguida, gràcies a les noves tecnologies, remetem via mail als nostres homens, i cap avall que fa baixada! :)