hi ha regals que no s'esperen a nadal :)

vuelve... a casa vuelve... por navidad...!! i què contentes les mames sempre que el fill torna a casa, oi? :) tant s'hi val que sigui nadal com no.
bé, doncs jo no en tinc, de fills, però fa vuit anys i mig vaig adoptar un gosset que va viure amb mi fins a finals de gener d'enguany, en gel. els qui vau llegir el blog per aquelles dates, potser recordeu que vaig tenir problemes degut a la dèria que té, l'esmentat orellut, de cardar el camp sempre q té ocasió cap a berga per pidolar menjar i fer nous amics, jejejeje! per això, quan va sorgir una oportunitat de cedir-lo a una gent que viu en una casa més idònia per un gos com ell que el meu piset de 45 metrillos, malgrat el mal que em feia al cor, els el vaig donar :(
ho vaig fer pel bé del gel, pensant bàsicament en ell, i les notícies que m'arribaven eren molt bones, semblava q el gel estava molt feliç i la familia adoptiva també.
jo el trobava a faltar molt, però em sentia tranquil·la. els que teniu o heu tingut algun gos segur que podeu posar-vos a la meva pell.
després de 5 mesos, resulta que segurament les coses no anaven tant bé a cal gel, pq els nous ex-amos me l'han tornat, ja no el volen més... c'est la vi!!
de moment estic súper feliç de tornar-lo a tenir a casa amb mi! la ju me'l va anar a buscar a la protectora de manresa ahir al matí i me'l va dur al curro pq ens feiem el relleu al migdia (moltíssimes gràcies ju!!). quan el vaig veure se'm va posar la pell de gallina, i la conxi, que estava allà, gairebé plora, és clar que la conxi és així quan es tracta de gossos ;)
per la tarda... dutxa obligatòria! que n'anava, de brut! i quina pudor feia! :s
ara espero que ens readaptem tots dos, pq jo me l'estimo amb bojeria i el que més desitjo és poder sostenir la situació :)
si no... ja pensarem algo! el que tinc molt clar, és que el gel mereix estar amb algú q l'estimi! :)

ahir al pedraforca ! feia dies que no hi pujava !

cada que cop que hi vaig penso el mateix: hi hauria de venir més sovint al pedra! :) és que realment és una muntanya molt especial...

ahir hi vaig anar amb una colla de gent molt diversa, molt ben avinguts i ens ho vam passat teta. la meitat no hi havien pujat mai, i hi havia algú que no podria comptar, ni que ho volgués, les vegades que hi ha pujat, i també hi érem els que hi hem pujat algunes vegades; però crec que cadascú ho va disfrutar moltíssim; a més, la meteo va col·laborar amb el seu gran gra de sorra ;)
vam pujar pel verdet i vam baixar per la tartera (què originals! ja ho sé, jejejeje!!)
quan vam arribar al refu unes birretes ens van sentar genial, com sempre. i després vam anar a casa den joan i la pepi, un lloc súper idílic vora maçaners, i vam acabar amb tot el que tenien a la nevera, pobres!
entre una cosa i l'altre, aquest cap de setmana déu ni dó les hores d'activitat sota el sol i patint caloreta... ahir al vespre estava destrossada! i avui el despertador a les 6:30... per la tarda relax i ara a dormir d'hora que he de recuperar soneta :)

gosol-berga en btt, amb l'anna :)

com pot ser?? els primers en arribar a berga el dia de la cursa van trigar 3 hores!!
la cursa gósol-berga va ser la setmana passada, però l'anna i jo, que preferim sempre anar al nostre rotllo, hem fet avui tot el recorregut, però hem trigat més de 7 hores!! hem acabat rebentades!! és clar que hem fet una mica més del compte, perquè el traçat ja no estava marcat, i anàvem amb el gps, però en alguns trencants ens hem equivocat i hem hagut de rectificar, però tampoc ha set gaire tros, no sé... nosaltres ho hem trobat bastant durillo, debem ser unes flors, jejejeje!! ah! sí! se m'oblidava... l'anna, a més, ha punxat una vegada :)
però la veritat és que ens ho hem passat molt bé, i que la ruta ens ha agradat molt :) hem sortit de berga a dos quarts de nou del matí, amb les bicis carregades al cotxe, i en joan que ens acompanyava per tornar-nos el cotxe a berga (moltes gràcies joanet!!!!!!); entre arribar a gósol i fer el cafetó reglamentari, començavem a pedalar a les 10 del matí i hem arribat a berga que faltava poc per les 6 de la tarda :s

avui, cap al solsonès amb la bunika!

aquest any ancara no havia fet la volta de la llosa del cavall amb la bici de carretera -la bunika-, de fet, enkara no havia fet cap dia una ruta tant llarga, i ja sé q no és pas taaaant llarga, però és q de moment he fet pocs kmtrillos... :s
aquest matí ho he provat, "a veure què tal em trobo" -he pensat; i la veritat és q m'he trobat genial, molt millor del q m'imaginava, m'ha doant molt bon rotllo el paisatge i la temperatura ha estat bastant ideal tota l'estona :D es pot demanar més?? jejejeje!!
avià-solsona-presa de la llosa-la mina-avià, més o menys 85km... ara cap a currar! ;)

quina calor per pedalar!! :s

quan fem plans som molt valents... l'anna aq setmana curra de matins i com que la setmana passada ens veiem en horaris nocturns, amb fresqueta i ganes de fer coses, vam quedar per pujar a la figuerassa en btt avui quan plegués ella de treballar, a les 3 de la tarda!! ja ho sé, som bojes :) quina calor! per l'amor de déu! però la veritat és que costa molt posar-s'hi, però quan ja estàs en moviment s'aguanta tot! a més, hi havia una lleugera de brisa que ens refrescava una mica, i per sort, a mig camí hi ha la font de la salamandra, on hem pogut hidratar-nos bé!
bff! jo a la última recta abans d'arribar a dalt m'he sentit una mica "apajarada", però com que ja érem dalt no ha passat res. a dalt ens hem relaxat una estona estiradetes al sol... mmmm... quin benestar :D
i a la baixada, hem explorat un camí nou, i hem descobert que no és gaire ciclable, jejejeje!! ara ja ho sabem ;)

btt a la cerdanya... amb la raquel i en jesús :)

ahir vaig estar tot el dia de baixón total... no tenia energia per a res, suposo que per culpa del jet-lag després de la setmana de nits, tot i que no em costa canviar l'horari i tornar a fer vida de dia, llevar-me al matí i dormir a la nit; però el cos ho nota, no és bo de cap manera!!
en fi, avui ja és una altra cosa, ja estic súper bé. aquest matí he quedat amb la raquel i en jesús a les 10 a puigcerdà per anar una mica en btt i aprofitar per xerrar una estona, que ara feia dies que no ens veiem :)
hem pujat fins a l'estació de guils-fontanera. el paisatge preciós, encara que a la pujada ens hem liat una mica i hem fet mes de la meitat per asfalt; a la baixada hem fet camins tota l'estona, mola més ;) i el dia espectacular!

després de patum... tornem a la normalitat, per fi ! !

de tant en tant em passa, he de treballar! jejeje!! i aquesta patum he pringat de valent: tota la setmana de nits, i a partir de dimecres 12 hores cada dia fins diumenge... bfff!! no tens temps per a res, no tens vida, només dormir (i sort n'hi ha que jo dormo bé sempre), currar, entrenar una mica mica i res més!
no sé què és el més dur, treballar tant o saber que tothom està de festeta mentre treballes... però bé, el fet és que ja ha passat, i per no fer-vos llastimeta, he de confessar que ara tinc una setmaneta de festaaaa!! i la penso aprofitar :D salut!

ahir concert: ac/dc a l'estadi olímpic. quins cracks!!

increïble!! com pot ser?? a la seva edat i aquesta energia!! jo no sóc pas una fan dels ac/dc, tot i que sempre he pensat que són uns cracks, i en altres èpoques els havia escoltat bastant. però de totes maneres, un concert d'aquests tios el recomano a qualsevol... un ambient súper maco entre el públic, tothom estava de bon rotllo; i l'espectacle, bua! increïble! vam estar 3 hores a l'estadi abans que comencessin, mentre tocaven 2 grups teloners, llavors el concert va durar 2 horetes més... doncs bé, se'm va passar el temps volant!! quan me'n vaig adonar ja estavem sortint del recinte per anar a buscar el cotxe, això sí, amb cara d'emocionats i cansadets...

via ferrata de la regina, amb l'anna!

quina paia més ferrenya, aquesta anna! jejeje!! no sabem ben bé què vol dir aquesta paraula... però algú li ho va dir a ella en una ocasió, que era na paia ferrenya, i suposem q ve de ferro, i que es refereix a que és una tia forta i tot terreny :D i és ben veritat!! el cas és què ens hem fet un fart de riure amb aquesta expressió, ha set la frase del dia :)
l'anna m'ha posat les piles entre ahir i avui, estic petada! bffff! és clar que a mi ja m'agrada això, jejeje!
avui per la tarda, passant olímpicament de la previsió meteorològica un atre cop, hem anat a oliana, a fer la ferrata regina. tota sencera. preciosa! ja l'havia fet un cop deu fer un any i mig, però val la pena repetir-la :)
avui no ens ha plogut i hem anat prou bé de temps, en 3h30' ja tornàvem a ser al cotxe, super assedegades i amb les mans ben vermelles (hem anat sense guants :s)
ara ja sóc a casa i me'n vaig a sopar una pizza a la menta, mmmmmm...

que wapo és l'alt berguedà!! avui en btt :)

tant a prop que és de casa... encara hi anem massa poc! avui amb l'anna hem anat a fer una ruta en btt pel nord de la comarca, i és una de les més maques que he fet mai.
hem sortit de saldes, hem anat cap a gresolet, coll de la bauma, el collell i hem baixat per la pista que voreja la nord del pedra. què maco!! :)
hi hem anat per la tarda, començavem a pedalar que debien ser les 5 aproximadament. hauriem de tenir més en compte en tomàs molina, jejejejeje!! i és que la previsió deia que no es descartava algun ruixat de tarda a punts de muntanya, i...
quan pujavem ens queia alguna goteta minsa que no molestava pas gens, però quan hem set a dalt ens ha caigut pedra i tot!! i tota la baixada l'hem fet amb pluja intensa.
en el mes de juny i noslatres amb la calefacció del cotxe en marxa!! és que ens hem quedat glaçades, i amb la infusió que ens hem pres a saldes no n'hem tingut prou :s
però tot i així, el balanç és més que positiu: ens ho hem passat molt bé; hem pujat com unes campiones, hem baixat amb la cua entre cames i hem arribat com aneguets, jejejeje!!
i a saldes, abans d'arribar al cotxe, l'anna ha volgut passar a saludar un seu amic, en campru, que viu a peu del pedra en una caseta ben xula.

ruta de sant quintí amb la montse

per fi!! setmaneta de festaaa!! per començar-la bé, avui m'he llevat quan el cos m'ha dit prou de dormir... què guai que és despertarte dense despertador, eh...
al migdia, o potser en podriem dir tarda... debien ser les 14:00 proximadament, el cas és que hem fet la rutilla de sant quintí amb la montse. jo no sé si pensar malament o què, però la bici de la montse cada dos per tres perdia el sillín!! jejeje!! i com que no duiem eines, el collàvem amb les mans, per això tornava a saltar al cap d'una estona... quin patir!! imagineu-vos que li surt i no se n'adona, i quan vol tornar a seure... aiiii!! quin mal!!! per sort això no ha passat, jejeje!!