avui fa un any! ai quin mal... :s

quina passió que em va agafar l'hivern passat amb això de l'speedriding eh...! des d'abans de provar-ho ja sabia del cert que m'agradaria, tant va ser així que em vaig comprar l'equip abans que nevés :D
i un cop ho vaig provar, mmmmm... vaig veure que és incrïble!! apassionant!! però, també he de reconèixer que és un pèl perillós :s encara que llavors no ho volia reconèixer, jejeje!
el 28 de gener 2008, avui fa un any, vaig fotre'm el gran pinyo (ja me n'havia parit algun altre de molt espetacular però sense conseqüències tant doloroses, jejeje). estàvem filmant un reportatge pel temps de neu, vet aquí el motiu pel qual us ho puc mostrar en aquest video ;)
d'aquest pinyo se'n va derivar una lesió seriosa a la mà esquerre, dues fractues al radi i dos metacarpians també fracturats, que va necessitar cirurgia, i que a hores d'ara encara fa una mica de pupa...
suposo aquest ha set el principal motiu de que aquest any no he volgut fer-ne; l'any passat, abans que s'acabés la temporada hi vaig tornar un parell de dies, i seguia tenint-ne ganes. però enguany, quan a set l'hora de la neu, no m'he sentit motivada, en part perquè estic centrada en d'altres coses, però crec que sobretot, perquè estic una mica enfadada per la lesió que vaig patir. què hi farem! una cosa està clara: jo vull fer el que em ve de gust a cada moment, si aquest any no em sento speedrider, doncs no passa res! tampoc us puc assegurar que l'any que ve no hi torni ;)

el "segrest" del gel

gairebé he de pagar un rescat per recuperar el gel aquest matí! el cas és que després de tants dies de tenir-lo ben controladet, ara feia dos mesos que no s'escapava :)
aquest cap de setmana, que a mi em tocava treballar 12 horetes de nit, li vaig deixar a l'anna, que estava encantada de tenir-ne cura i portar-lo a passejar.
dissabte tot va anar molt bé, però diumenge... l'anna el va dur a la 1a maria, a veure els parapents com s'enlairaven, i el molt cafre va marxar corrent cap a vall, direcció al polígon (suposem que volia anar a veure l'ivan a can ballús).
el vam estar buscant tot el dia i tota la nit per berga, espais, can ballús... i la veritat és que vaig trobar molt estrany que no aparegués per enlloc i que tampoc ningú no em truqués, donat que porta el meu número de telèfon amb una xapeta al collar. jo aquest matí, després de currar he anat a dormir preocupada, i per això, a les 10:30 m'he despertat i he vist una trucada perduda al mòbil d'un número desconegut, desseguida he pensat que aquella trucada tenia alguna cosa a veure amb la desaparició del gel, i he trucat.
el primer que ha fet el meu interlocutor a sigut interrogar-me, a veure si havia abandonat el gel (enorme ximpleria! qui abandona un gos amb el propi telèfon apuntat al collar?), a veure com em deia, on vivia... com que jo no li he volgut donar dades per telèfon, aquell senyor s'ha posat molt capullo, i fins i tot m'ha demanat si estava disposada a pagar una recompensa (!!!!!!) jo estava flipant!! hi ha hagut dues vegades que fins i tot li he preguntat: "això és una broma, oi?", perquè parlva d'una manera que jo trobava exagerada, semblava una d'aquelles bromes típiques dels programes matinals de la ràdio, i com que els meus companys sabien que havia perdut el gel, per un moment he pensat que estava sent víctima d'una broma de mal gust! i tot això mal dormida com anava! vaja tela!
al final, el senyor no m'ha volgut dir on era el gel: "si és veritat que porta el xip, ja et trucarà el veterinari!". i si, al cap d'una estona ja m'han trucat de l'oficina del col·legi de veterinaris que gestiona el tema dels xips, per dir-me que el gel estava en una clínica veterinària de hospitalet de llobregat. què fort!! quines poques llums que té alguna gent, no? el tio es troba un gos a prop de berga, i se l'emporta a casa seva, a l'hospitalet de llobregat, au! i fins l'endemà no avisa l'amo...
ara me'l miro, aquí estirat al terra del menjador, i només em desperta tendresa, perquè sé que no és culpa seva, és genètica i costum... però se'm fa gros, em porta massa disgustos; i a més, crec que ell necessita un entorn diferent a un pis de 45 metres i dues horetes d'activitat diàries :(

vinga bunika, q avui engeguem la temporada tu i jo!!

la bunika és la meva bici de carretera :) la vaig estrenar l'any passat, al març, desseguida que vaig poder pujar-m'hi després de la lesió al braç... perquè resulta que l'havia demanat al novembre i em va arribar al febrer, just quan tenia el braç enguixat! aquelles coses de la llei de murphy! jejeje!
amb això del mal de peus i que treballo de nits... avui la solució era agafar la bici, i la veritat és que quan he arribat a casa duia un somriure d'orella a orella típic en mi quan surto a pedalar! de vegades se m'oblida, a l'hivern, quan fa temps que no pedalo, però la veritat és que la bici m'apassiona! m'encanta!
he anat a cesseres i prou, m'han sortit 27 quilòmetres, no és gaire però per començar ja està bé :) i això que avui encara feia massa fred, sobretot tenint en compte que aquest any estic molt i molt flor amb aquest tema, brrrrrr! anirem fent així, tiradetes curtes que no tingui gaire temps de congelar-me :D i així quan comenci a fer bo ja podré fer aquelles rutes llargues de per aquí que m'encanten...

pobres peuets meus... :(

mai no he entès allò de "tenir els ous pelats de tant fer alguna cosa", però si diem "tenir els ditets del peu pelats i adolorits de tant córrer"... això si que té sentit per a mi ara! estic patint mal de dits últimament, primer era només superficialment, la pell, suposo que és súpernormal; però és que ara, ja fa més d'una setmana, que em fan mal els tendons dels dits dels peus!! he parlat amb algú que hi entèn, i sembla molt probable que sigui un principi de tendinitis... :s ai ai ai!! espero que ho poguem solucionar aviat això!
suposo que he de fer algun canvi, de moment canviaré les bambes, i potser començaré a fer altres coses (bici i esquí de muntanya), i córrer menys dies a la setmana... no ho sé, ja ho veurem! si això és suficient guai! i si no, hauré d'anar al fisio i espero que no em digui aquella paraula tant odiosa: repòs, grrrrr!
de moment, avui, per fer-ho bé, he corregut 2 horetes!! si si, mai havia corregut tant :D estic contenta!

la carol ve de visitaaaaaa :)

la setmana de festa sempre mola :D me l'he pres bastant de relax, córrer cada dia, llevar-me sense despertador, sortir a fer el gotet... com ha de ser! no?
aquest cap de setmana he estat super feliç! ha vingut la carol a visitar-me i hem rigut molt, com sempre, jejeje! hem fet de tot: de compres al carrer major, córrer a pedret, soparet a la menta, una mica de festa...
ara no ens vèiem des de la mitja marató de mataró, i tot i que parlem unes 5 hores setmanals per telèfon no és el mateix, ja tenia ganes de veure-la.
a la foto se'ns veu que vam sopar bé, oi? ai ai ai aquests coulants de xoco, mmmmmm!!

avui em pensava que podria volar, a més, han pujat a berga en bernat i la maite i el dia pintava bé. però quan hem estat allà, res de res, el vent no s'ha enrotllat i hem hagut d'optar per l'activitat de reserva: entaular-se a dinar! com a cosa positiva, però, us he de dir, que el gel avui ha passat una prova de foc, últimament es porta molt bé, però no el deixo lliure gaire, només quan vaig a córrer perquè ell em segueix. doncs bé, avui a l'aterratge d'espais l'he deixat porular i no ha marxat cap a berga!! s'estava allà amb mi, prop del meu cotxe... a veure si l'aconseguim civilitzar una mica aquest pelut orellut :)
i per la tarda, de premi, hem fet un ca-co amb el gel, hem pujat a queralt. encara hi ha força neu! a la part de darrera, al camí de les aigües, s'ho ha passat teta! :D

mountain ski by the moonlight

amb aquesta lluna plena i el cel serè com hi havia avui... mmmmm :) quin gust anar a fer esqui de muntanya al vespre!!
ara feia molts dies que no veia la gemma, i l'altre dia em va dir que havia quedat per avui amb alguns amics per anar a fer una tossa al vespre, aprofitant que hi hauria lluna gairebé plena. "per si et ve de gust", em va dir; i no m'ho vaig pensar dues vegades, li vaig dir que si :) en part per ganes de veure-la a ella, i també perquè ja que aquest any no estic esquiant gaire, em motiva molt fer-ho en aquestes ocasions que són una mica especials.
a les vuit sortiem de coma oriola, quina rasca que hi feia!!!! el termòmetre del cotxe em marcava 4 graus negatius i ventava una miqueta, brrrrr!! però, sorprenentment, a dalt no feia ni una gota de vent, a més hi havia una inversió tèrmica de nassos i s'estava molt millor al cim que a l'aparcament :D bé, qui estava súper bé tant a dalt com a baix, ja us ho podeu imaginar, era en gel, ell pla que no té fred! quan hem acabat, el termòmetre ja marcava 5.5 negatius.
hem pujat que no me n'he ni adonat, quan hi he parat atenció ja érem a dalt! i és que després de tants dies sense veure'ns, quan la gemma i jo ens hem posat a xerrar... què us he de dir! jejeje!
hi havia una bona colla de gent coneguda; per cert, aprofito per saludar en ricard de la seu, que si no m'ha enredat, segurament llegirà aquest post ;)

per qui no vol caldo... dues tasses! :)

les setmanes que treballo al matí, realment he de fer un esforç per sortir a córrer per la tarda, perquè estic bastant cansada... i aquesta setmana especialment, ja que no estic anant a dormir tant aviat com acostumo a fer :p
a sobre amb aquest temps que fa! si em va semblar dur anar a córrer ahir i abans d'ahir amb el fred que feia (molt molt fred), i els camis plens de neu i/o enfangats... avui, quan he plegat de treballar i he pogut anar amb el gel a pedret per fer els quilometrets que tocaven, s'ha posat a ploure! i amb només 3 celsius a l'ambient... grrrrrr!!
però el que costa és posar-s'hi, un cop engegues ja està! a més, sempre podria ser pitjor! podrien haver-se'm encetat els peus, tant molls que els duia, i no ha estat així :)
he corregut 1hora i 15minuts, i m'he trobat bé! ahir 45minuts i vaig anar cansada (suposo que per culpa de la sessió d'abans d'ahir).
sol solet vine'm a veure vine'm a veure! sol solet vine'm a veure que tinc fred!!!!! jajajaja!!

amb neu o sense neu... s'ha d'entrenar :)

avui si que estic contenta! tot i la nevada que ha caigut he corregut 1hora i 40minuts!! feia dies que no feia una tirada llarga... però és que la meva coach m'està pressionant, jajaja!! (veieu comentari en el post "ja n'hi ha prou de fer el manta")
déu ni do la que s'ha liat a la comarca amb tanta neu! ben bé un pam! ahir per la tarda la circulació en cotxe estava complicada... però ara ja s'ha recuperat la normalitat. ara, això si, tot està preciós, ben nevat.

aquest any els reis ens han portat neu .·.·.·.·.·.

ja ho deien els qui hi entenen, que avui nevaria a qualsevol cota! al matí ha estat nevant a tota la comarca, però de manera més modesta, a la tarda ja ha sigut wapíssim! a avià ha cuallat de debò! la veritat és que és molt maco, però s'ha de reconèixer que també complica la vida quotidiana. jo, per expemple, avui havia de baixar a manresa a fer postres amb la family després de currar, i no hi he anat per por de neu! jejeje! i el que és pitjor: tampoc he anat a córrer :( una bona migdiada i ara cap a berga a fer el got! a acomiadar les festes de nadal... per fi! ;)

ja n'hi ha prou de fer el manta !

no és que no estigui entrenant... la veritat és que déu ni do el que vaig fent, però tinc la sensació que estic fent-ho sense cap mena de rigor. sempre he anat fent deixant-me guiar per les sensacions, però ara, amb això de la marató, sé que he de ser una mica rigurosa, i els últims dies vaig fent el mínim per mantenir, però no n'hi ha prou, ja ho sé!
entre el fred que fa, les festes de nadal, els horaris tant desorganitzars que faig a la feina, un costipat que no acaba de sortir però tampoc acaba de marxar... i tot plegat... em trobo una mica desmotivada; el cas és que, per exemple, fa tres setmanes que no corro cap sessió de més d'una hora! a dos mesos de la marató! brrrr!
aquesta setmana, tot i que treballo de matins, m'he de posar les piles, si no, no hi haurà res a fer :s avui dilluns ja he començat bé, la meva coach particular (l'alba, jejeje!) ha vingut a córrer amb mi, després de fer les seves sèries de pro, i al principi m'ha deixat fer al meu ritmillo adormidet, però al final m'ha fet apretar una mica, m'ha anat molt bé! ara a veure si aquesta setmana l'encaro més bé i faig unes sessions com déu mana ;)

comencem bé l'any... amb rock i birra ;)

jo no ho coneixía, però es veu que és un concurs amb bastant de nom i prestigi en el món de la música, a nivell estatal. dura cinc dies, cada dia hi actuen dos grups concursants i un pro convidat. jo hi vaig anar a veure i animar els fraizer, que van quedar finalistes i eren un dels 10 grups concursants (us recomano la seva música, i encara més el seu directe!); de pas, ens vam quedar un dia més per veure krakovia.