39... i pujant!!

avui trenta-nou anys... i en fa cinc que vaig conèixer en germán, com un regal d'aniversari... :D
qui ens havia de dir aquell vespre, a cal negre, o l'endemà al globus de manresa, que al cap de cinc anys tindriem dos fills preciosos i que les espelmes les bufaria amb ells i els fills d'uns amics... com ha canviat el "cuentu"!!! jajaja!!!
el mat no surt a la foto perquè estava al cotxet, dormint, com mai de mai va fer el seu germanet a la seva edat!! mireu-lo ara, el leo, què content assegut a la meva esquerra com si sabés que estem celebrant alguna cosa... què mono!!

avui en mat fa una setmana

...i ni temps d escriure això, fins avui... jejeje!! quina feinada!! tot va anar molt bé, i som a casa des de dijous, ja ens hem anat adaptant a la nova configuració familiar... bé, a qui més li costa pobrissó és al leo, que li ve de nou, però mica en mica ho va entenent perfectament: "putets mat", diu de tant en tant, que vol dir "petonets al mat", i és que li vol fer petonets :) a mi se'm cau la baba...
no s'assembla (de moment) gens al leo, i en canvi és igual de guapo!! semblava que no podria ser!! però si!!

tic-tac-tic-tac

ai quina paciència...! ja fa dos dies que hem sortit de comptes i en mat no es decideix a sortir :-/
no pensava pas que s'endarreriria... més aviat confiava que seria el dimecres per la lluna plena, i en tot cas, no més tard de la data prevista pel metge, el divendres... però res de res, de moment res de res!
es fa llarg perquè com que un parell de setmanes abans de la data ja estàs en alerta i ho tens tot a punt... doncs quan arriba el dia ja tens la sensació que portes massa dies esperant. a més cada dia et trobes més pesada i més feixuga (per no parlar de la calor)...
sort que després, quan ha passat tot i tens el bebè a coll, se t'oblida tot :) però de moment es fa llarg!!!!

m'agradava molt escriure el blog!!

quant temps!! i apa que no han passat coses en aquest temps!! :D
el leo ja està fet un bon trapella i el mat a punt de néixer... avui he donat un cop d'ull al blog, buscant una info que m'interessava (és que una de les ulititats que té el blog, és precisament aquesta, fa la funció de diari i hi pots trobar informació que et costaria recordar amb precisió) i he sentit nostàlgia... no hauria d'haver parat en sec d'escriure :)
els motius són barrejats, una mica de ganes de privacitat en tot el procés de l'embaràs del leo, a més no em trobava molt bé i no feia coses gaire interessants gaire sovint... però crec que quan va néixer podria haver recuperat el costum d'escriure, encara que el blog hauria agafat una caire ben diferent... menys bici i més babes... jajajaja!!!!

posaré una mica en antecedents de tot aquest temps:
l'embaràs va anar molt bé! (malgrat que jo em trobava ben pesada i xafada) i el leo per fi va néixer el 9 de gener de 2012... vam estar molt contents! ens va tocar el nen més guapo del món! això sí que és tenir sort!  ara esperem repetir... el mat segur que serà tant i tant guapo! perquè... sí! estic un altre cop a punt de parir :)espero tornar a agafar amb ganes el costum d'escriure, una mica de tot... i potser algun dia el leo i el mat es tronxen de riure llegint les parides que sa mare escriurà sobre ells :D

igual de feliç, però més marejada :)

ahir no em vaig moure del sofà... tot el dia amb la sensació de nàusea :'( i sense ganes de menjar, tot i que, per més que sembli contradictori, quan menjava una miqueta se'm passava una estona el malestar... i desseguida tornem-hi! :) però per alguna extranya raó que deu radicar en l'acció de les hormones, no em molesta estar tant marejada i segueixo sentint-me molt feliç :D:D:D
avui, però, m'he llevat amb moltes ganes de no sentir-me malament, per poder sortir una mica. la veritat és que perfecte no em sentia, però no tant malament com ahir... he agafat el gel, que ahir el pobre només va sortir amb en german entre hores de feina, i ens n'hem anat a rasos a passejar a ritme estricte de prenyada...
m'ha sentat de conya, hem fet el camí de la porta verda (que per cert, me n'he adonat que quan estigui gordi de 7 o 8 mesos no passaré per la vora de la porta, i com que sempre és tancada... més val que aprofiti ara! jajaja!), fins la torre dels enginyers i tornar pel mateix camí, i ens ha fet un bo de déu!
hauria de fer això cada dia, però ara feia una setmaneta que no estava gaire fina per anar a caminar... de totes maneres crec que m'he d'esforçar per caminar una mica encara que vomiti... avui no em trobava perfecte i m'ha fet molt bé el fet de sortir :) per no parlar del gel! que per cert, no en sap pas gens de posar per les fotos! he fet alguns intents de foto auto a peu d'antena... però no ens n'hem sortit gaire! jajaja!
baixant, hem parat a la font negra perquè el gel es banyés i es tregués tota la merda de vaca que duia a sobre! jajaja!

la felicitat!

estic super feliç! no sé perquè la gent es droga... que es prenyi! jajaja! és broma, però la veritat és que sento una felicitat a dintre que només he experimentat des de que estic embarassada :D i mireu que jo em considero una persona que normalment busco estar feliç i trobo el costat bo de les coses... positiva... però ara tot això elevat al cub! :D
i això que no em trobo fina... res preocupant però les molèsties típiques, mareig, son, cansament agut... jejeje! faig el que em diu el metge i surto a caminar als matins una mica sense passar-me, i llavors per les tardes descanso.
crec que se'm farà llarg això, però bàsicament per ganes de tenir ja als braços la criatureta :D
de moment, gaudint de la primavera, que està tot preciós, i així dóna gust sortir a caminar, bona època!

serem pares :D

des de desembre que buscàvem :) aquest matí, després de que ahir em va faltar la regla... hem fet un test d'embaràs i... estem embarassaaaaaats! :)
super contents! encara ho hem d'assimilar... bé, ne em preocupa molt, ens queden vuit mesos per fer-ho, jejeje!
avui ha sigut un dia màgic, no em puc treure de la cara un somriure tonto que porto des del mateix moment que he llegit la pantalleta del test!
en german també està molt il·lusionat, de tant en tant li he d'eixugar la baba, jajajaja!

collada de tosses amb la raquel

ja és una tradició... sempre la primera collada de la temporada la faig amb la raquel :) tot i que aquest any ella ja l'havia fet, no hem deixat perdre aquest costum.
feia molts i molts dies que amb la raquel no sortiem a fer res juntes. ahir ens vam trucar per veure què feiem i què hi havia de nou, i... "per cert, què fas demà? vols que quedem per anar en bici? una collada?" pim pam! ja està! aquest matí a les 10 en punt érem a la benzinera de puigcerdà a punt d'anar-hi :)
ei! no em callat en toooota l'estona, no podiem parar de xerrar ni a la nacional, ni a la baixada, tacatacatacatacatacataca... com unes lloques! jajaja! a més d'un@ us deuen haver xiulat les orelles, jajajaja! [és broma ;)]

ja no em fa mal el cul :D

ja he agafat la bici de carretera unes quantes vegades... poquets quilòmetres per començar :) i com sempre, cada any, quan comencem la temporada patim del mateix! mal al cul! jajajaja! però ara ja ho hem superat :)
avui hem sortit amb la carme, amb el temps que fa que ens hem canviat les bicis (totes dues) i encara no ens les haviem vist! això és mala senyal... bé, no tant mala senyal, que ella amb els dos embarassos no hi podia anar...
hem sortit de gironella, de casa seva, i hem fet una volteta de 40 quilòmetres que ens ha sentat de p- mare.
a verue quina primavera ens fa, perquè tinc unes ganes de bici...

barbacoa multitudinària

avui ens hem ajuntat una bona colla a casa. els germans fraizer i familia... i el javi i la su :)
l'aure ha fet tot tipus de carn a la barbacoa i tots contents... inclòs el gelitu, és clar!
els nens del nico i la vane estan preciosos, han set l'alegria de la casa mentre hi han estat... deprés videos de música amb els musicos locos, i per rematar la pluja amb calamarsa que amb unes copetes de vi a les venes semblava qui sap què... alguna cosa esperadíssima, jajaja!
molt divertis i entretinguts tot el dia :D

en btt amb la carme i la montse

ha arribat l'estiuuuuu? suposo que no! i que d'aquí a pocs dies ens baixarà una clatellada... però de moment, dóna gust sortir a fer el que sigui fora de casa (per després tornar a casa ben cansat i fer el gos tota la tarda, jejeje).
aquest matí amb les btt, la montse, la carme i jo hem anat a fer una volta pel berguedà central :) la famosíssima ruta de sant quintí, amb alguna o altre variant, com sempre...
quina calor! mola! ens ho hem passat teta, sembla que estiguem al juny ;)

el meu trosset de cel

estem molt contents! amb aquest bo que fa... al german i a mi ens han vingut ganes d'equipar la terrassa de casa, per disfrutar-la des de ja! pq l'any passat se'ns va passar l'estiu sense adonar-nos-en i només vam tenir temps de posar-hi la taula i les cadires.
ara voldria fer sempre festa i passar-me els dies com aquesta setmana, al matí estic anant a córrer i després de dinar a prendre el solet tot fent la migdiada sobre una de les pecaminoses tumbones-imant que hi hem instal·lat :)

avui hem conegut el roc i l'arç

van néixer divendres. l'arç i en roc són els fills de la laia i la nuri :) precisos... com podeu veure a la foto.
avui hem baixat a veure'ls a tots, els nens i les mares. la carol i jo, que així també hem aprofitat per veure'ns nosaltres, que feia molts dies que no ens trobavem. hem dinat allà mateix a l'hospital, encara que no és el lloc més bucòlic, ha estat bé, jejeje!
això dels bessons és algo molt especial, ja es nota d'acabats de néixer. dormen a tocar l'un de l'altre i es veu que si proves de separar-los una mica, es busquen fins que recuperen el contacte! és clar, acostumats a compartir el ventre de la mare tants dies...
l'arç és moreníssim i el roc rosset, quina gràcia! a veure com són quan vagin creixent.
laia, nuri, moltes felicitats per aquests nens tant bonics!

cap de setmana a tarragona

ja ens tocava un cap de setmana de tranquil·litat a algun lloc. vam decidir tarragona, esperant trobar-hi més bon temps. però en realitat dissabte va fer un dia letjot i a l'hostal que vam estar no eren gaire generosos amb la calefacció :(
l'hostal el vam triar en funció simplement de que hi acceptaven el gel... que també necessitava un finde tranquil en familia, jajaja!
pero en definitiva sempre va bé sortir una mica, encara que sigui per no fer res :)
ara ja som a casa, i crec que el german m'ha encomanat el costipat que el pobre arrossega tota la setmana. ara ell es troba millor però jo començo a trobar-me costipada... :'( ja veurem què serà!

he subestimat la ruta de les colònies... :)

amb uns companys del curro, en jordi, l'altre jordi, en roger i la montse, avui hem anat a fer una ruta en btt. vam decidir la ruta de les colònies perquè als qui fa massa dies que no toquem la bici, no se'ns fés massa dur... jo la recordava més plana, però... hem fet el tram que passa per dintre les colònies, pensat per fer caminant, i hi ha hagut molts moments que haviem de baixar de la bici per passar escales, palanques, i rampes del 90% (si em permeteu exagerar una mica, jejeje!)... al final, hem arribat a puig-reig i jo ja estava petada! hem passat per pericas a tocar la campana i fer la foto de rigor que us ofereixo més avall... i tornem cap a pedret (aquesta setmana deu ser la setmana temàtica de pedret).
jo he arribat al cotxe justa de piles. ja no gasto duracell, es nota que m'he abocat al rock'n'roll, jajaja!
he tingut temps de dur el gel a córrer una mica i de cul a dinar i cap a currar, que també s'ha de fer :-!

benvinguda primaveraaaa!! :)

aix... ja es nota la primavera! ahir hi vam entrar i la veritat és que està fent bo :) ara ve més de gust sortir a fer coses a l'aire lliure, encara que amb el fred també hi anem...
ahir amb la ceci, la montse i en jordi, en gel i jo vam anar a fer una volta des de pedret passant per mascarons que ens va portar un parell d'hores i mitja, entre caminar a pinyó i córrer. ens vam cansar mooooolt! però va valer la pena, pq necessito moure el body com l'aire que respiro!
i avui al matí, metre el jordi dormia (pq curra de nits) la resta hem repetit per la mateixa zona, però ens hem limitat a córrer per la pista 40 minutets, gaudint de la bona temperatura :)

de concerts amb fraizer

aquest cap de setmana hem estat de mini-gira amb els fraizer... :)
divendres a la nit vam repetir a almansa, al mateix garitu de l'any passat, la cabaña del tío rock, que és el bar de l'animal muñoz, un baterista boníssim que està girant ara amb el pescao i que també havia fet alguna gira amb el grup de versions de carlos jarque de m-clan. és un tío de puta mare, però no el vam poder veure, jejeje! estava de concert a múrcia i madrid, què hi farem! de totes maneres ens va acollir súper bé la seva dona, i el seu amic en java.
el concert va anar molt bé, va venir força gent que ja els havia vist l'any passat i que van voler repetir pq els havia agradat molt! allà triomfa el rock més que no pas aquí ;)
i ahir dissabte, a múrcia, a la sala b. la gent de la sala eren súper macos, tot i que el concert no va anar gaire bé en quant a assistència de públic, però bé! s'ha de fer... de vegades es guanya i de vegades es perd, però és la manera de que els vagin coneixent. a més ells tres junts a l'escenari s'ho passen sempre teta!
demà tornem a la vida real, tots a currar! jejeje!

plou, i plou, i plou....

buenu... sembla que avui començarà a girar el temps... portem uns dies que tela! dissabte, diumenge, dilluns, dimarts... :'(
la setmana passada, fins divendres super bé, i tot i treballar de nits, vam anar a córrer cada dia amb el gel, la ceci, la marta... però el cap de setmana i el que portem de setmana tela, ara que tinc festa! llei de murphy, jejeje!
la veritat és que aquest temps és una mica rotllo pq deprimeix i tot. ja ho deien bé els pets amb allò de "aquest cony de temps se'm fica al cos"... oi?

l'oleguer

aaaai... ahir vaig conèixer l'oleguer :) el fill de la gemma i l'oriol. em va fer molta il·lusió, ja teniem ganes de veure-li la cara. és molt maco, a la manera dels bebès... jejeje! la gemma feia molt bona cara, malgrat que ella diu que va cansadíssima, i m'ho crec, pq això de la maternitat deu ser esgotador... però segur que compensa, pq la cara de felicitat que duia la gemma tampoc tenia preu :P

neu a berga

ja és un costum que nevi al mes de març a berga o què? :) i és bonic! avui ha nevat una mica, però de seguida, la neu que queia ha passat a ser aigua i s'ha fós la poca que havia quallat.
però és que jo avui havia quedat amb la carol per anar a girona i fer una volta en bici... i ens hem quedat amb un pam de nas :'( jejeje! tant que ens costa quedar amb la carol... grrrr! bé, la setmana que ve ho tenim malament, però la següent espero que sí!