caminar i caminar...

i què maco q està el bosc a la tardor! oi? en bici ni pensar-ho, amb la mà xunga... però caminar també m'agrada molt. i en gel encantat de la vida :)
ahir divendres, amb la gemma i l'oriol vam agafar els dos orelluts: el gel i la pica, i ens en vam anar a caminar per un gr que surt de vilallobent i vam fer una caminadeta d'un parell d'hores i pico. en principi voliem anar a la molina i fer una tossa, però la tina ens va avisar que havia nevat, llavors vam canviar els plans. el que no ens esperavem era que allà, tant avall, també hagués nevat, i... si!! no hi havia cap gruix eh! però una mica enfarinat si que en vam trobar algun tros, va ser un regalet pel gel! :)
la tina, q de primer no va poder venir pq tenia feina, al final també hi va anar, però no ens vam trobar.
després, dinaret a casa la gemma i l'oriol, i la tina aquí si que ens va acompanyar!

i avui han pujat en bernat i la maite, amb uns amics, la judith i l'antonio; i hem anat a bagà, ells quatre, en german, en gel i jo, per pujar al penyes altes del moixeró. el dia pintava prou bé, només estava una mica tapat... però de cop i volta, ha començat a caure calamarsa o neu, molt de cop! en uns 3 minuts el terra ha quedat ben blanc, i tronava de valent! hem girat cua i cames ajudeu-me cap avall! hem arribat al cotxe ben xops!! el pobre german, que està mig costipat! jo que li havia promès que no passariem fred :s però bé, al cotxe la calefacció a tot drap i després d'un bon dinar ja tot es veu molt millor :)