pobre gelitu... amb tantes anades i vingudes, madrid, parís, madrid... ell es queda a casa, i la mireia i el polete l'han anat a passejar cada dia. gràcies mireieta! gràcies polete! estava ben atès, i s'ha fotut unes llargues passejades, però en el fons, segur que ens trobava a faltar, perquè porta un parell de dies que està una mica estrany. al vespre quan sóm tots tres a casa, està excitadíssim, amb moltes ganes de jugar, i... el més curiós: es desviu per menjar el que menjem el german i jo, tant si és pa, com fruita, patates bullides, o el que sigui! de debó que ho pren com si fós un tros de vedella! jo crec que s'ha enyorat molt... què mono!
2 comentaris:
I tant que us estima, i molt!!!! ho se de molt bona tinta,m'ho deia cada vegada que obria la porta i em veia:"i la mami? on esta?" pobrettttt, pero ha estat molt be, eh!no com amb vosaltres...pero li hem donat un bon sac de mimos!!!!! Mira que es BO(UN TROS DE PA D'AQUELL TAN TENDRE I
),OBEDIENT,CARINYOS,SIMPATIC,MEGASUPERNET!!!!!!!!!!!! ES EL MILLOR GOS DEL MON,ES FA ESTIMAR MOLT MOLT!!!!!!! MEL MENJUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU
jajaja! moltes gràcies miereieta... mua!
Publica un comentari a l'entrada