i si! :( de vagades no n'hi ha prou amb perseverància i confiança... això és algo que he après avui, i que encara he d'assimilar.
mai m'he esforçat tant a la vida per alguna cosa sense obtenir-ne resultats com he fet per la prova de natació que havia de superar avui al c.a.r.
la veritat és que no he tingut molt temps per entrenar-la, però des de que ho vaig saber, ho he deixat tot per nedar, nedar i nedar... i no m'agrada gens! he comptat amb el suport de la gent del meu entorn i amb un entrenador personal que s'ha implicat moltíssim (moltes gràcies nico).
en l'ultim assaig, abans d'ahir, em vaig apropar a la marca que em demanaven, vaig fer 4'10", només 10 segons de més. viag pensar que avui sí que ho faria! malgrat tot, he passat molts nervis, no he anat mai tant justa a unes proves... bé, potser sí, les pràctiques en pista del carnet de tràiler les portava fatal! i vaig aprovar a la primera ;)
al final he fet 4'18"!! més que abans d'ahir. m'ha anat fatal que ens féssin llençar-nos a l'aigua sense la possibilitat d'escalfar. quan he acabat estava més cansada que mai a la piscina, i em feien un mal als braços que tampoc mai m'havien fet... no es pot fer una prova explossiva en fred!!! però tothom s'ha trobat igual i hi ha gent que ho ha fet molt bé, així que sona a excusa, no?... no ho se...
però diuen que de totes les adversitats se'n desprèn l'oportunitat d'aprendre alguna cosa... espero fer-ho! jejeje!
el que està clar és que no hi anava a perdre res allà al c.a.r. jo avui, com a molt a guanyar-hi algo, i no ha pogut ser, però jo em quedo amb la meva vida igual que sempre, que m'agrada molt i a la que hi ha moltes coses molt valuoses, gent que m'estima, un noviu estupendu, salut per fer el que m'agrada, i alegria i optimisme ;)
mai m'he esforçat tant a la vida per alguna cosa sense obtenir-ne resultats com he fet per la prova de natació que havia de superar avui al c.a.r.
la veritat és que no he tingut molt temps per entrenar-la, però des de que ho vaig saber, ho he deixat tot per nedar, nedar i nedar... i no m'agrada gens! he comptat amb el suport de la gent del meu entorn i amb un entrenador personal que s'ha implicat moltíssim (moltes gràcies nico).
en l'ultim assaig, abans d'ahir, em vaig apropar a la marca que em demanaven, vaig fer 4'10", només 10 segons de més. viag pensar que avui sí que ho faria! malgrat tot, he passat molts nervis, no he anat mai tant justa a unes proves... bé, potser sí, les pràctiques en pista del carnet de tràiler les portava fatal! i vaig aprovar a la primera ;)
al final he fet 4'18"!! més que abans d'ahir. m'ha anat fatal que ens féssin llençar-nos a l'aigua sense la possibilitat d'escalfar. quan he acabat estava més cansada que mai a la piscina, i em feien un mal als braços que tampoc mai m'havien fet... no es pot fer una prova explossiva en fred!!! però tothom s'ha trobat igual i hi ha gent que ho ha fet molt bé, així que sona a excusa, no?... no ho se...
però diuen que de totes les adversitats se'n desprèn l'oportunitat d'aprendre alguna cosa... espero fer-ho! jejeje!
el que està clar és que no hi anava a perdre res allà al c.a.r. jo avui, com a molt a guanyar-hi algo, i no ha pogut ser, però jo em quedo amb la meva vida igual que sempre, que m'agrada molt i a la que hi ha moltes coses molt valuoses, gent que m'estima, un noviu estupendu, salut per fer el que m'agrada, i alegria i optimisme ;)
7 comentaris:
En aquesta vida l'important és lluitar fins el final pel que vols, i el final sempre esta lluny. Jo també et diré un refrany en castellà, " no es oro todo lo que reluce". Salut trampada.
"El dolor es algo temporal, puede durar un minuto, una hora, un día, o un año, pero al final se acabara y otra cosa tomara su lugar. Sin embargo, si me rindo ese dolor será para siempre."
"Cualquier cosa es posible, te pueden decir que tienes el 90% de probabilidades o el 50% o el 1%, pero tú tienes que creer y tienes que luchar"
unas frases para mi vida,mi lau, de un tal lance armstrong,rock baby rock
Ei esta frase és genial la estava leyendo y ya sabia de quien era...si es que ese hombre tiene chispa....Laureta m'ha sapigut molt de greu el tema de l'aigua, el primer que he pensat es que és una manera molt tonta de perdre una persona tant capacitada com tu!! Vinga sempre endavant i ja saps.... Neu pols tot obert..jajajajja
ei alfons! moltes gràcies :) tens tota la raó, i en aquest sentit estic ben tranquil·la, lluitar-ho sí que ho he lluitat! i en quant a això del oro i de lo que reluce... també m'imagino que tens raó, però s'ha de provar, oi? :)
una abraçada! a veure si coincidim avait per aquests móns de déu, tinc ganes de veure-us a la tineta i a tu...
ai german! carinyo meu... siempre sabes qué necesito! te quierooooo! mua!
carolina, gràcies també wapa! tu a per totes, no oblidis mai que... vagis on vagis... allà estaràs! jajajajajaja!
Ostres!!!! em sap molt i molt greu....una mega abraçada molt forta de part nostre....
Ei!! que el NO ja el tenies i tot s'ha de provar en aquesta vida. Diuen que l'experiència és la mare de la ciència, pertant, no et desanimis que si algun cop tornen a convocar aquestes opos de muntanya, ja tindràs alguna cosa de més. Tot aquest entreno per nedar ja no t'el treu ningú.
Un petonàs i...., hauràs de venir a Lloret a la primavera a fer-me una visita, així practicarem aquest crol que et porta pel camí de l'amargura!!!
Un petonàs!!
ei judith wapa (i marta), moltes gràcies pels ànims, ja veieu que finalment tot l'esforç ha quedat en això i prou :'( però bé, la vida continua... una abraçada!
tina... el no ja el tenia però et ben asseguro que volia un sí! jajaja! però tens raó, s'ha de provar encara que no tinguem garanties d'èxit, si no... no fariem res a la vida ;) i si, t'agafo la paraula, farem uns llargs de croll a mar quan faci bo... un petonàs a tu també wapa! gràcies ;)
Publica un comentari a l'entrada