sessió de fotos

ahir vam estar amb els fraizer fent una sessió de fotos :D ens ho vam passar molt bé, i la veritat és que les fotos han sortit millor del que preteniem, que guai, no?
las vam fer a l'interior d'una caravana antiga, cutre, per donar l'aire que buscavem. vam disparar unes... cinc-centes vegades l'opturador, jajaja! i segurament sortiran unes... 8-10 fotos bones! torbo que està força bé! això si, benvingudes les noves tecnologies... amb una cámara analògica potser ens hauriem arruïnat! jajaja!

a falta de neu... figuerassa a peu

si, recordo que l'últim cop que haviem pujat a la figuerassa amb la carme ens vam queixar de massa neu, pq no hi comptàvem i anàvem amb bambes, jejeje! doncs ara, que just és quan hauria d'haver-n'hi, de neu, està tot més pelat... que el cul d'un mico! aquest matí hi hem tornat a pujar amb la carme i el gel; molt fred, això si! sobretot al començament, després un bon ritme cardíac és el mètode infalible per agafar temperatura, jejeje!

molt fred i poca neu!

avui estic de festa, acabo de passar la setmana de matins, que sempre em costa taaaaant... :s
i estic molt contenta pq pràcticament estic de vacances, no és oficial pq encara em queda treballar dilluns q ve de nits, però després tinc tres setmanetes de festaaa! i jo ja ho compto des d'avui mateix, total, un dia entre mig és com si res, no? :D
està fent un fred que pela, però no neva ni a la de tres! dissabte, tot treballant, vaig pujar a coll de pal, i el termòmetre marcava -12,5ºc !! quina rascaaaaa!! però veient la foto sembla més que fos octubre que no pas finals de gener :(

ai! feia dies que no ens veiem amb la ceci... :)

si! entre una cosa i l'altre, malgrat que vivim a berga totes dues, amb la ceci feia dies que no ens veiem... avui per fi hem quedat per fer alguna cosa i posar-nos al dia! hem pujat a queralt amb el gel aprofitant per moure una mica el cul mentre no callavem trepitjant-nos l'una a l'altra per explicar-nos totes les novetats i xerrar una mica de tot :)

sant jeroni ja és una tradició!

ja começa a ser una tradició dels divendres, quan jo no treballo i fa bon temps... amb la marta quedem a monistrol al migdia, jo porto dinar del viena-auto per a les dues, bé, per als tres, que al gelitu li sol caure un frankfurt (i no és conya, jejeje!), i pujem a montserrat amb el cotxe per remuntar a peu sant jeroni per les escales :) la veritat és que és un bon tute, però com que no callem ni sota l'aigua, i no parem de riure (en algun moment hem de parar i tot per no pixar-nos a sobre del riure que ens entra, com la canalla! jajaja!), se'ns fa molt amè.
ahir la marta va caure de cul a terra però no va ser greu, només tema de carcajades múltiples!
a dalt la foto de rigor que desseguida, gràcies a les noves tecnologies, remetem via mail als nostres homens, i cap avall que fa baixada! :)

dia de reis amb l'oriol

avui ha pujat la marta amb en pep i l'oriol per dinar, i així el german i l'oriol han pogut tocar junts la guitarra. l'oriol està aprenent molt depressa i al german li agrada ensenyar-li coses noves :) i els demés aguantem la compostura al voltant, jajajaja!
què bo el tortell de massapà! gràcies família! :p

a queralt amb la carme

ja comença a fer bo i entren ganes de fer activitat... ni que sigui per cremar els torrons, jejeje! però la neu no sembla que abundi per aquestes muntanyes de per aquí, sort que de camins guapos per esbarjir-se i respirar aire en tenim un munt :)
avui amb la carme hem anat a queralt. de fet, portem tot el que va de setmana que sortim amb ella i el gel... a pedret, a mas d'en bosc, anem variant. quina sort que tenim d'aquests moments! els valoro molt! :D

feliç any nou :D

ai, aquest número no m'agrada gens :( és que el 1 el trobo horrorós, i l'11 doblement horrorós, jajaja! però això no vol dir res, oi? pot ser un any espectacular malgrat l'estètica del número, i tant!
del 2010 n'estic molt contenta, no em puc queixar... estic molt feliç :) així que aquest vespre, brindaré desitjant que el nou any sigui com a mínim igual de bo que el present 2010.
desitjo per a tothom un feliç any nou 2011, ple de moltes coses bones!

bon nadal :)

ja hi tornem a ser! el nadal ens serveix per adonar-nos de com de ràpid passa el temps, oi? no us sona aquesta frase?: "ja tornem a ser a nadal? com passa el temps, sembla que fa dos setmanes estvem brindant per l'any nou, i..." jejeje :)
també ens serveix per aprofitar l'excusa i reunir-nos amb la família, però això és una enganyifa: si estàs bé amb la família no en fan falta, d'excuses... i si estàs malament el nadal se't fa pesat com un mal de queixal, no? jajaja!
el cas és que a qui si serveix (i molt) el nadal, és al col·lectiu "el corte inglés", per dir-li d'alguna manera, que inclou moltes d'altres grans superfícies, reals i virtuals, que en saben molt de fer-nos esclatar l'instint consumista que gairebé tots duem a dintre en major o menor mesura...
en qualsevol cas, desitjo que tots passeu el nadal com més de gust us vingui, envoltats de qui més estimeu, i que us envaeixi poquet poquet l'esmentat instint consumista ;)

un pernil de "pata negra"

al bar "la tosca" regalen un pernil cada setmana, fins nadal, en total en deuen haver regalat uns 4 i en deuen quedar un parell més :)
ja hi anem força, ja, nosaltres, a la tosca, però és clar, cada setmana ténen més de mil tiquets entre els que han de sortejar el pernil... no hi comptava pas jo! la cosa funciona de la següent manera: quan pagues el teu compte, has d'escriure el teu nom i telèfon al darrera del tiquet posr-lo en una bústia; i cada dilluns al matí fan el sorteig mitjançant una suposada mà innocent.
i com us deia, jo que no hi comptava pas... de vegades posava el meu nom, de vegades el d'alguna amiga que m'acompanyava, i de vegades el del german... la setmana passada en un dels tiquets vaig escriure, en plan conya, "german wapo"... i el seu telèfon, jajajaja! i mira per on, aquest va ser el tiquet afortunat! :D
avui l'hem anat a recollir i la penya del bar es partia la caixa amb això de german wapo... a cantat una mica que en realitat el tiquet era meu, no?
però en fi, mireu quin pernilet ens hem endut! ara a disfrutar-lo, mmmmm...!

fraizer + vintage a la sidecar

per acabar l'any concertillu en una de les sales que més els agrada, la sidecar de barcelona... i compartint escenari amb els col·legues de vintage, que ja feia molts dies des de l'ultima vegada :)
no hi havia molta gent, però déu n'hi do. a més, els que hi havia estaven entregadíssims, cantant, ballant, i animant els músics... la veritat és que va estar molt bé :D

quanta neu a la figuerassa!!

jolín! i nosaltres amb bambetes d'asfalt! jajaja! com si no tinguéssim res més... la carme i jo hem anat a la figuerassa calçades com si fóssim a l'estiu, que tant per tant ens posem calçat ben còmode, i cap amunt! no pensavem trobar-hi tanta neu! n'hi havia molta! massa per anar a caminar així, però més val això que una patada als ous, oi? :D en realitat ens ha agradat veure així el paisatge, no ens queixem...
i és clar, sempre n'hi ha un que s'ho passa teta i que no en té mai massa, de neu, oi gel?

avui a porté, amb la gemma i l'oleguer ;)

bé, l'oleguer pobret no hi ha tingut ni veu ni vot en això, o... potser si, perquè la veritat és que està fent passar un embaràs super bo a la gemma i és per això que ella pot fer tot el que vol :) buenu, per això i perquè ella és valenta com ella sola!
fora conyes, ens ha sortit el dia rodó, dubtavem d'anar a porté o a puigmal, les dues estacions estan tancades i no precisament per manca de neu, i així ens va genial per poder dur el gel i la pica... al final ens hem decantat per porté i l'hem ben clavada! ens ha fet un bo! en canvi a puigmal no ha sortit el sol en tot el matí :p
hem fet 500 metrillos, però llavors ens ha sabut greu plegar, però el relotge... i mireu que al matí quan hem començat ens feia una mandra... amb aquell fred, marcava -4ºc, però un cop comences ja no tens fred, i s'hi estava tant bé :)

a queralt, baixant de fosc

ai... quin mal rotllo! amb tants canvis d'horaris ara mateix no sabia ben bé a quina hora es fa fosc :( i com que curro de nits i al matí he dormit, amb el gelitu hem anat a queralt pensant que teniem el temps just abans no se'ns fés fosc. però hem anat massa justos i, a sobre he decidit baixar pel bosc, pel camí llarg, i se'ns ha fet negre nit quan encara faltava una mitja hora per arribar al cotxe... això que quan hem passat pel santuari, ja es veia que era a punt de fer-se fosc! he passat ànsia, no sé ben bé què és el que ens espanta tant del bosc de nit, bé, només em fa por si vaig sola, quan vaig amb algú no, fins i tot puc agafar el rol de la persona tranquil·la que mira de tranquil·litzar l'altra, jajajaja!
i el gel m'he deixat tirada i se n'ha anat tot sol a tota llet cap el cotxe :'(
però al final tot bé, hem arribat bastant més tard del previst i amb la cara glaçada, però vaja, res...

a sant jeroni amb la marta

està fent dies lletjos aquesta setmana... núvols baixos o boira alta, i molt freeeeed... :s dijous amb la carme vam pujar a la figuerassa a peu, i malgrat el dia xungo que feia a berga, quan vam pujar una mica vam poder veure que la capa era força baixa i vam poder caminar amb un solet que escalfava i feia venir ganes de tot!
en canvia ahir, amb la marta i el gel, a montserrat, vam tenir fred i humitat tooooot el recorregut. vam sortir caminant del monestir, fins a sant jeroni pel cami dels francesos i vam baixar pel dels pixapins fins el funi de st. joan, que vam passar de llarg i vam seguir baixant per la pista fins a baix. ens va anar justet de llum, pq quan vam ser al cotxe, en un plis es va acabar de fer fosc negre-nit... coses de l'hivern, que ja el tenim a sobre! :)

primera esquiada de la temporada! al pas de la casa...

rebuscant i rebuscant... no hi ha gaire neu, però si en saps, en pots trobar, jejeje! avui al pas de la casa semblava que hi hagués un stage de esquiadors de travessa :) suposo que tothom era allà pq és on estava millor la neu i... les noticies volen!
jo hi he anat amb la tina, la nuri palita, i el gel. però allà ens hem trobat un munt de gent coneguda, com la raquel i en jesús, amb els qui ja haviem quedat que ens hi veuriem.
ja sé que el primer dia d'esquí, cada any, es fa dur i sembla que no tornarem a agafar la forma de l'any passat mai més, jejeje! però jo avui m'he trobat especialment cansada, no sé què em passa, haurem de mirar el ferro, mmmmm... ara, el gel també ha acabat trinxat, mentre ens desequipavem ja estava dintre de la seva caixa fent bondat, esperant pacientment :)

btt al roc de la lluna

hauriem d'anar més sovint pels raconets de la comarca que, malgrat que els coneixem, no solem visitar... la serra del catllaràs (petita serreta) és preciosa. el mirador del roc de la lluna, el pla de catllaràs, el xalet... avui, aprofitant que la carol i la nuri éren allà escalant, la ceci i jo hi hem anat amb les btt's, i el gel ens hi ha acompanyat :)
hem pujat amb el cotxe fins la zona del mirador, i des d'allà hem fet una volta per dalt, fins el pla de catllaràs. preciós! el gel rebentat, però la ceci i jo també! jajaja! abans d'arribar a berga, hem parat a guardiola a fer un dinar-berenar... mmmm! quina gana, a aquestes hores! :D

a la figuerassa a peu, amb la ceci... i el gel

avui fa un dia molt maco! hem anat amb la ceci i el gelitu a la figuerassa a peu. hem gaudit molt. de vegades no fan falta grans coses per gaudir de veritat. muntanyeta, bona companyia, activitat física, i veure el gel córrer... la sensació és altament positiva :)
la ceci és una nova veïna berguedana que ha vingut de huaraz (perú) per quedar-se a viure aquí... esperem que l'enamori berga com a mi, i no trobi a faltar les muntanyes de 6000 metres que l'envoltaven allà.

fraizer a manresa

ahir vam tornar a anar de concert :) ja en tenia ganes, després de tants dies... bé, no tants, no? jejeje!
va ser a manresa i, amb la nova llei, vam poder fer entrar l'oriol que va estar moooolt content, a més ens va ajudar en el muntatge i va presenciar la prova de so... va veure el lado oscuro del rock'n'roll, que no tot són flors i violes: arribar, muntar, provar, sopar amb una revolada, tocar, desmuntar... però diu que li va agradar, mola!
i jo ja tenia ganes d'una mica d'esbarjo, aquesta setmana, a més, ja he començat a fer coses que m'agraden, com caminar i córrer. ja no he anat a nedar ni un dia! :D el gel també s'ha posat content, per la part que li toca ;)

todo el gozo en un pozo... -com diuen els castellans

i si! :( de vagades no n'hi ha prou amb perseverància i confiança... això és algo que he après avui, i que encara he d'assimilar.
mai m'he esforçat tant a la vida per alguna cosa sense obtenir-ne resultats com he fet per la prova de natació que havia de superar avui al c.a.r.
la veritat és que no he tingut molt temps per entrenar-la, però des de que ho vaig saber, ho he deixat tot per nedar, nedar i nedar... i no m'agrada gens! he comptat amb el suport de la gent del meu entorn i amb un entrenador personal que s'ha implicat moltíssim (moltes gràcies nico).
en l'ultim assaig, abans d'ahir, em vaig apropar a la marca que em demanaven, vaig fer 4'10", només 10 segons de més. viag pensar que avui sí que ho faria! malgrat tot, he passat molts nervis, no he anat mai tant justa a unes proves... bé, potser sí, les pràctiques en pista del carnet de tràiler les portava fatal! i vaig aprovar a la primera ;)
al final he fet 4'18"!! més que abans d'ahir. m'ha anat fatal que ens féssin llençar-nos a l'aigua sense la possibilitat d'escalfar. quan he acabat estava més cansada que mai a la piscina, i em feien un mal als braços que tampoc mai m'havien fet... no es pot fer una prova explossiva en fred!!! però tothom s'ha trobat igual i hi ha gent que ho ha fet molt bé, així que sona a excusa, no?... no ho se...
però diuen que de totes les adversitats se'n desprèn l'oportunitat d'aprendre alguna cosa... espero fer-ho! jejeje!
el que està clar és que no hi anava a perdre res allà al c.a.r. jo avui, com a molt a guanyar-hi algo, i no ha pogut ser, però jo em quedo amb la meva vida igual que sempre, que m'agrada molt i a la que hi ha moltes coses molt valuoses, gent que m'estima, un noviu estupendu, salut per fer el que m'agrada, i alegria i optimisme ;)