dimecres, de febrer 18, 2009

ai ai que se m'obren les mans!! pilla'm nano!! :)

jejeje!! quan fa temps que no escales i hi vols tornar perilla de frustrar-te, com pot ser qua amb aquest canto no en tignui prou?? però si és d'aquells de quedar-s'hi a viure!! bé, s'ha de tenir paciència, i saber que de mica en mica es va tornant a agafar la forma... això espero! :p
avui ja m'hi he posat de primera, en una via molt fàcil eh, no us penseu ;) he anat amb en león que ja estava cansat d'ahir pq va escalar de debò, i li ha anat bé de venir amb la floreta a fer vies fàcils.
si si si, després hem anat a córrer una mica, no me n'oblido no ;)