vuelve... a casa vuelve... por navidad...!! i què contentes les mames sempre que el fill torna a casa, oi? :) tant s'hi val que sigui nadal com no.
bé, doncs jo no en tinc, de fills, però fa vuit anys i mig vaig adoptar un gosset que va viure amb mi fins a finals de gener d'enguany, en gel. els qui vau llegir el blog per aquelles dates, potser recordeu que vaig tenir problemes degut a la dèria que té, l'esmentat orellut, de cardar el camp sempre q té ocasió cap a berga per pidolar menjar i fer nous amics, jejejeje! per això, quan va sorgir una oportunitat de cedir-lo a una gent que viu en una casa més idònia per un gos com ell que el meu piset de 45 metrillos, malgrat el mal que em feia al cor, els el vaig donar :(
ho vaig fer pel bé del gel, pensant bàsicament en ell, i les notícies que m'arribaven eren molt bones, semblava q el gel estava molt feliç i la familia adoptiva també.
jo el trobava a faltar molt, però em sentia tranquil·la. els que teniu o heu tingut algun gos segur que podeu posar-vos a la meva pell.
després de 5 mesos, resulta que segurament les coses no anaven tant bé a cal gel, pq els nous ex-amos me l'han tornat, ja no el volen més... c'est la vi!!
de moment estic súper feliç de tornar-lo a tenir a casa amb mi! la ju me'l va anar a buscar a la protectora de manresa ahir al matí i me'l va dur al curro pq ens feiem el relleu al migdia (moltíssimes gràcies ju!!). quan el vaig veure se'm va posar la pell de gallina, i la conxi, que estava allà, gairebé plora, és clar que la conxi és així quan es tracta de gossos ;)
per la tarda... dutxa obligatòria! que n'anava, de brut! i quina pudor feia! :s
ara espero que ens readaptem tots dos, pq jo me l'estimo amb bojeria i el que més desitjo és poder sostenir la situació :)
si no... ja pensarem algo! el que tinc molt clar, és que el gel mereix estar amb algú q l'estimi! :)
bé, doncs jo no en tinc, de fills, però fa vuit anys i mig vaig adoptar un gosset que va viure amb mi fins a finals de gener d'enguany, en gel. els qui vau llegir el blog per aquelles dates, potser recordeu que vaig tenir problemes degut a la dèria que té, l'esmentat orellut, de cardar el camp sempre q té ocasió cap a berga per pidolar menjar i fer nous amics, jejejeje! per això, quan va sorgir una oportunitat de cedir-lo a una gent que viu en una casa més idònia per un gos com ell que el meu piset de 45 metrillos, malgrat el mal que em feia al cor, els el vaig donar :(
ho vaig fer pel bé del gel, pensant bàsicament en ell, i les notícies que m'arribaven eren molt bones, semblava q el gel estava molt feliç i la familia adoptiva també.
jo el trobava a faltar molt, però em sentia tranquil·la. els que teniu o heu tingut algun gos segur que podeu posar-vos a la meva pell.
després de 5 mesos, resulta que segurament les coses no anaven tant bé a cal gel, pq els nous ex-amos me l'han tornat, ja no el volen més... c'est la vi!!
de moment estic súper feliç de tornar-lo a tenir a casa amb mi! la ju me'l va anar a buscar a la protectora de manresa ahir al matí i me'l va dur al curro pq ens feiem el relleu al migdia (moltíssimes gràcies ju!!). quan el vaig veure se'm va posar la pell de gallina, i la conxi, que estava allà, gairebé plora, és clar que la conxi és així quan es tracta de gossos ;)
per la tarda... dutxa obligatòria! que n'anava, de brut! i quina pudor feia! :s
ara espero que ens readaptem tots dos, pq jo me l'estimo amb bojeria i el que més desitjo és poder sostenir la situació :)
si no... ja pensarem algo! el que tinc molt clar, és que el gel mereix estar amb algú q l'estimi! :)
6 comentaris:
Sempre he sentit a tothom dir que el Gel és molt bon gos, que és molt intel.ligent,encantador, extraordinari, aventurer, que no és fa estrany a ningú (és simpaticot) ...només paraules boniques...No hi ha cap mena de dubte que això és degut a la personeta que el va cuidar durant aquests 8 anys i mig... serà veritat això que els gossos s'assemblen als seus amos...
Quan miro el Gel, veig que transmet com una meva de pau...penso que és un gos que està carregat de tot l'amor que li has donat...Mil petons
Ai el Gel...
Què guapo que està! I tu tan cotenta! Ja tornes a tenir el teu nen a casa... Això sempre és una alegria. ;) El que compta és que ell esta la mar de bé amb tu!
Nena quasi poloro llegint la crònica el "Gel torna a casa" encara recordo quan el vam anar a buscar a la protectora i vaig tenir el plaer de fer-li el primer bany!!!!Quina il.lu que torni a estar amb tú Laura, això es perquè realment el Gel ha d'estar amb tu! Mira jo amb la meva Lluneta al final no em vaig ni poder acomiadar d'ella quan es va posar malalta i m'avisen que es va morir quan ja feia quatre dies que no hi era!!!Benvingut Gel!!!!
Laureta, la Carol té raó. El Gel ha d'estar amb tu. Quin gos més entranyable!!!! (com la mestressa!)
Ptns!
ai ju! que em poses la pell de gallina... moltes gràcies x tot!
ei marta! alguna tarda d'aq baixaré amb ell i anem a passejar cap a la xixo a fer una orxatetaaa ;)
carol! jo tb me'n recordo perfectament de la primera dutxa del gelitu, ara fa vuit anys i mig! i crec q ell tb se'n deu recordar :)
i per la lluneta, quina pena, però va ser molt feliç mentre va viure ;)
alba wapa! si el trobaves a faltar, a partir d'ara quan anem a correr o a la muntanya, ja ho saps! ens tornarà a acompanyar :)
Ai, Laura!! amb el greu que et va saber els dies que el vas deixar...mira com és la vida, torna a ser a casa i ben wapo que està!!
Es que feu un pack, sou semblats, bé això diuen la gent...
Fes-li una abraçada de part meva al gos més indepe i simpàtic del món mundial!!
annna:)
Publica un comentari a l'entrada