la tossa d'alp des del mirador del president... on és el gel??

doncs per aquesta ruta no l'havia fet mai! és molt xulo tot el camí. hi hem anat una bona colla: en joan miquel, el javi, l'august, la mar, l'aure, la fanny, en german i jo... ah! i els gossos: en duc i en gel! encara que al gel no l'hem vist en tot el dia :(
al es vuit del matí haviem quedat tots al poste, però ja se sap... quan hem acabat d'arribar tots i hem començat a marxar ja éren més de dos quarts de nou. la meteo estava dubtosa, tota la nit plovent i al matí ben tapat! ai ai ai que ens mullarem! :s
amb els cotxes cap al mirador del president, a la carretera de coll de pal. cap a tres quarts de deu començavem a caminar. la veritat és que no semblava pas que som a principis d'agost, feia un fred que pelava!! estava el cel tapadet, núvols baixos anant i venint, gairevé no ens han deixat veure el sol en tot el matí. tanta por de calor que teniem! jejejeje!!
hem pujat per una ruta i hem baixat per una altra, molt maques les dues! la depujada, ben bé per dal de la carena, i la de baixada, una mica més per abaix, al costat d'una casa en runes molt guai que gairebé es veu des del refu niu d'àliga, on hem estat una bona estona, fent la birreta de rigor i tal... ;)
quan hem tornat a ser al cotxe, al costat del mirador del president, feia un dia espectacular, un sol que picava com suposadament ho ha de fer en aq època... ens hem menjat els últims entrepans que ens quedaven i hi ha hagut qui ha fet un mica de migdiada i tot! després a bagà, un gotet a la terrassa del bar centre, a la plaça de l'ajuntament, ens ha sentat de nassos, però ens ha entrat el baixón de soneta i cansament i hem començat a baixar cap a casa.

i us deia que al gel no l'hem vist en tot el dia... vaja aventureta! ai ai ai que aquest orellut no té remei!! el cas és que quan hem baixat del cotxe, el gel estava molt bé, li he dónat un tros de coca pq fés un mos, i no semblava que estés ansiós ni res. però quan hem començat a caminar, als 10 minuts ja no el veia, "és normal, segur que ell ens sent xerrar, i cridar-lo; i quan vulgui ja ens esperarà i ens vindrà a veure", els deia jo als demés per tranquilitzar-los, i en el fons jo ho creia així, pq és el que fa normalment quan anem a la muntanya... però quan hem parat a fer l'entrepà, a mig camí de pujada, i l'orellut no ha aparegut... m'ha començat a pujar la mosca al nas. quan érem gairebé a dalt hem preguntat a una parella amb dos gossos que baixaven, i ens han dit q el gel estava al refu, i que m'havien trucat al telèfon però jo no tenia cobertura! uff! què bé! jo m'he quedat tranquil·la una estona, fins que hem arribat a dalt i "fa cins minuts estava aquí", però ja no hi era :( he mirat en totes direccions i l'he cridat 500 vegades! i res! "anirà al cotxe i ens esperarà allà, cansadet", he pensat, com que moltes vegades ho fa... però no! al cotxe no hi era. mentre menjavem i descansavem al costat del cotxe, pensava que potser encara apareixeria per allà... però no!
amb tot això, jo al mòbil no tenia cobertura, de manera que no sabia si algu més (a part de la parella que ens hem trobat baixant del refu) m'havia trucat per dir-me q tenia el gel.
baixant hem anat amb el german al refugi del rebost, que, per proximitat, hem pensat quepotser estaria allà, però no!
un cop a bagà, el mòbil ha recuperat la cobertura! tenia el missatge de la parella que l'havia vist al niu d'àliga a les 10:53, i també una trucada de les 14:13 d'un home que l'ha vist al coll de pendís!!!!!!! això queda molt lluny!!!!!!! li he preguntat si l'havia vist baixar cap a nord o cap a sud i m'ha dit q cap a sud... menys mal, he pensat jo.
per treure'n l'entrellat, ja només em quedava esperar que algú altre em truqués, i just a les 20:30... quan feia un quart que haviem arribat a casa... m'ha trucat un senyor, jaume, i m'ha dit que havien trobat el gel al costat de casa seva i que els ha seguit fins la porta, que el tenien allà i que m'el guardaven fins q jo arribés. "molt bé, ara vinc, on és??", "a bor, al costat de bellver de cerdanya" (!!!!!!!)
au! agafa el cotxe, després d'un dia així de llarg, i ves a buscar l'orellut a la comarca veïna... sort q en german m'ha acompanyat i s'ha fet més lleuger... ara el gel està rebentat, demà no podrà ni caminar! jajajajaja!