diumenge, de gener 24, 2010

ahir, pic padrons, al costat del pas de la casa

ahir vaig quedar amb en bernat i la maite per anar a fer un pic amb els esquis de muntanya. en bernat, a més, havia quedat amb la ruth, i uns amics que jo no coneixia, érem una bona colla.
a les 10 al camping estel de llivia (horari de marqués, jejeje!!)
vam deixar els cotxes just abans de la frontera fraco-andorrana, entre el port de puymorens i el pas de la casa.
la pujada va ser molt guai, la ruth em va fer anar amb el ganxo tota l'estona, però a mi això ja em va bé ;)
com deia, la pujada va anar molt bé, jo patia unamica pel gel però ell es va portar molt bé, tot i que va fer cim tres vegades abans que arribéssim nosaltres, anava pujant i baixant a buscar-nos com si res, el tio...
bé, un cop a dalt, les coses es van complicar una miqueta... per començar, la ruth va perdre un esquí que vam veure baixar a tota llet per la pala que baixa cap el pas de la casa. tot i que la molt animal va intentar fer un placatge llençant-se en planxa per agafar-lo (des del meu angle de visió va semblar que ho aconseguia, debia anar d'un pèl), l'esquí va anar avall fins que vam deixar de veure'l. els havia estrenat feia res, ahir era la seva tercera sortida :s
quin marrón, no? doncs si! en bernat va decidir baixar per la pala a buscar l'esquí i després tornar a pujar amb pells fins a dalt, per poder tornar a baixar per on haviem pujat.
jo el vaig voler acompanyar, anava per darrera d'ell i vaig veure que la pala estava molt pesada i n'hi havia un bon tou, l'esquí no el vèiem, debia ser a baix de tot; tornar a pujar per allà seria un calvari, el millor seria que ens vinguéssin a buscar en cotxe al pas de la casa, i acabar la baixada fins baix. però jo em vaig rajar, pq el gel era a dalt i em va semblar el millor, i vaig posar pells i pujar cap a munt.
llavors va començar l'altra complicació... el gel cap avall sense fre i jo el vaig perdre de vista. tot i que vaig anar tirant cap al cotxe sense esperar ningú (espero que ningú es molestés), quan vaig ser al cotxe, del gel ni rastre!!! bffff!!! ja no puc més, sempre amb aquest neguit, quan surto amb ell de casa no sé mai com acabarà el dia, de vegades va genial i de vegades és una odisea!!!
bé, el vaig anar a buscar al pas de la casa, a porté... debien ser les 3 de la tarda quan el vaig perdre. a les 5:45, jo estava al poble de porté, i em van trucar del centre d'activitats de grau roig!! havia anat a espategar allà!! au!! amb el tourneo cap a fer el port d'envalira, d'anada i de tornada... a les 8 del vespre aprox arribava a casa.
per cert, en bernat va estar buscant l'esquí de la ruth per tot arreu i res de res. avui ella hi volia tornar amb en ferran, a veure si el troben!! creuem els dits...










2 comentaris:

Carol ha dit...

Carai Laureta quin patir no amb el gel.......i la teva col.lega que fort no perden un ski apa que la baixada tela!! però mira tu almenys no pares...jo ultimament no fotu res i en tinc moooltes ganes a veure si ara al febrer podem fer alguna coseta..petunikus per cert avui un èxit jajaja!!

laura ha dit...

carol wapa! si tia, vaja tela amb el gelitu, l'esquí, i ...
i del febrer q no passi!! jejeje!! petonets!