gairebé he de pagar un rescat per recuperar el gel aquest matí! el cas és que després de tants dies de tenir-lo ben controladet, ara feia dos mesos que no s'escapava :)
aquest cap de setmana, que a mi em tocava treballar 12 horetes de nit, li vaig deixar a l'anna, que estava encantada de tenir-ne cura i portar-lo a passejar.
dissabte tot va anar molt bé, però diumenge... l'anna el va dur a la 1a maria, a veure els parapents com s'enlairaven, i el molt cafre va marxar corrent cap a vall, direcció al polígon (suposem que volia anar a veure l'ivan a can ballús).
el vam estar buscant tot el dia i tota la nit per berga, espais, can ballús... i la veritat és que vaig trobar molt estrany que no aparegués per enlloc i que tampoc ningú no em truqués, donat que porta el meu número de telèfon amb una xapeta al collar. jo aquest matí, després de currar he anat a dormir preocupada, i per això, a les 10:30 m'he despertat i he vist una trucada perduda al mòbil d'un número desconegut, desseguida he pensat que aquella trucada tenia alguna cosa a veure amb la desaparició del gel, i he trucat.
el primer que ha fet el meu interlocutor a sigut interrogar-me, a veure si havia abandonat el gel (enorme ximpleria! qui abandona un gos amb el propi telèfon apuntat al collar?), a veure com em deia, on vivia... com que jo no li he volgut donar dades per telèfon, aquell senyor s'ha posat molt capullo, i fins i tot m'ha demanat si estava disposada a pagar una recompensa (!!!!!!) jo estava flipant!! hi ha hagut dues vegades que fins i tot li he preguntat: "això és una broma, oi?", perquè parlva d'una manera que jo trobava exagerada, semblava una d'aquelles bromes típiques dels programes matinals de la ràdio, i com que els meus companys sabien que havia perdut el gel, per un moment he pensat que estava sent víctima d'una broma de mal gust! i tot això mal dormida com anava! vaja tela!
al final, el senyor no m'ha volgut dir on era el gel: "si és veritat que porta el xip, ja et trucarà el veterinari!". i si, al cap d'una estona ja m'han trucat de l'oficina del col·legi de veterinaris que gestiona el tema dels xips, per dir-me que el gel estava en una clínica veterinària de hospitalet de llobregat. què fort!! quines poques llums que té alguna gent, no? el tio es troba un gos a prop de berga, i se l'emporta a casa seva, a l'hospitalet de llobregat, au! i fins l'endemà no avisa l'amo...
ara me'l miro, aquí estirat al terra del menjador, i només em desperta tendresa, perquè sé que no és culpa seva, és genètica i costum... però se'm fa gros, em porta massa disgustos; i a més, crec que ell necessita un entorn diferent a un pis de 45 metres i dues horetes d'activitat diàries :(
aquest cap de setmana, que a mi em tocava treballar 12 horetes de nit, li vaig deixar a l'anna, que estava encantada de tenir-ne cura i portar-lo a passejar.
dissabte tot va anar molt bé, però diumenge... l'anna el va dur a la 1a maria, a veure els parapents com s'enlairaven, i el molt cafre va marxar corrent cap a vall, direcció al polígon (suposem que volia anar a veure l'ivan a can ballús).
el vam estar buscant tot el dia i tota la nit per berga, espais, can ballús... i la veritat és que vaig trobar molt estrany que no aparegués per enlloc i que tampoc ningú no em truqués, donat que porta el meu número de telèfon amb una xapeta al collar. jo aquest matí, després de currar he anat a dormir preocupada, i per això, a les 10:30 m'he despertat i he vist una trucada perduda al mòbil d'un número desconegut, desseguida he pensat que aquella trucada tenia alguna cosa a veure amb la desaparició del gel, i he trucat.
el primer que ha fet el meu interlocutor a sigut interrogar-me, a veure si havia abandonat el gel (enorme ximpleria! qui abandona un gos amb el propi telèfon apuntat al collar?), a veure com em deia, on vivia... com que jo no li he volgut donar dades per telèfon, aquell senyor s'ha posat molt capullo, i fins i tot m'ha demanat si estava disposada a pagar una recompensa (!!!!!!) jo estava flipant!! hi ha hagut dues vegades que fins i tot li he preguntat: "això és una broma, oi?", perquè parlva d'una manera que jo trobava exagerada, semblava una d'aquelles bromes típiques dels programes matinals de la ràdio, i com que els meus companys sabien que havia perdut el gel, per un moment he pensat que estava sent víctima d'una broma de mal gust! i tot això mal dormida com anava! vaja tela!
al final, el senyor no m'ha volgut dir on era el gel: "si és veritat que porta el xip, ja et trucarà el veterinari!". i si, al cap d'una estona ja m'han trucat de l'oficina del col·legi de veterinaris que gestiona el tema dels xips, per dir-me que el gel estava en una clínica veterinària de hospitalet de llobregat. què fort!! quines poques llums que té alguna gent, no? el tio es troba un gos a prop de berga, i se l'emporta a casa seva, a l'hospitalet de llobregat, au! i fins l'endemà no avisa l'amo...
ara me'l miro, aquí estirat al terra del menjador, i només em desperta tendresa, perquè sé que no és culpa seva, és genètica i costum... però se'm fa gros, em porta massa disgustos; i a més, crec que ell necessita un entorn diferent a un pis de 45 metres i dues horetes d'activitat diàries :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada