avui s'ha mort la iaia consol :( quina merda! volia pujar-la a veure un dia d'aquestes festes... feia dies que no la veia, encara que pensava molt en ella... espero que ella se'n fés el càrrec, suposo que sabia que l'estimava molt, tot i que aquest últim any no ens haguéssim vist, perquè realment lamento molt no haver pujat a osca per veure-la últimament.
iaia, t'estimo molt! ja ho saps, oi? moltes gràcies per tot. descansa en pau.
iaia, t'estimo molt! ja ho saps, oi? moltes gràcies per tot. descansa en pau.
5 comentaris:
Laura, em sap molt greu, ja ho saps, reina. No sé si aquesta reflexió t'ajudarà... però jo crec que tots naixem i sabem que morirem. Per tant, la mort és part d'un cicle. La mort és dolorosa per als que ens quedem però els que se'n van per mort natural, com és el cas de la teva iaiona, no moren de cop, sinó que el cos i la ment estan preparats des de fa dies. És un procés que no és traumàtic, no és ni la fi ni l'inici, sinó part d'un cicle. Molts petons wapíssima
hola alba... i tant que m'ajuden les teves paraules! les que m'has escrit aqui i tot el que hem parlat!
moltes gràcies wapa! m'agrada molt poder comptar amb una amiga com tu!
Laura, ja hem parlat,un cop ha passat tot x l'error de deixar-te un mtge a la plana central...em sap greu no haver anar més enllà, al no veure post nou, i tu fer torn de nits faltava poc per veure'ns.
T'he de dir q em sap molt greu pèrdua que has patit, jo no et puc ser objectiva xq la llei de la natura no va ser massa justa o llògica amb mí, i a més sonarà molt dur, xo crec que la mort és un cicle que s'emporta als més grans, si no és dolorosa molt millor, xo un cicle...lamentablement! deixa als més joves i als nens i als petitons...lo dolent és trencar aquesta cadena.
Només, et queda ara el record, la visió i les vivencies que vas tenir amb ella per poder recordar amb amor la vida que vareu compartir.
Forma part de la genètica humana el naixement i a mort, també el record i viure acostuman-te a que la persona que estimes no la tens al costat físicament xo si, en esperit sempre li tindràs!
Hola trampada! sento molt la teva perdua. L'important és que no l'oblidis mai. petons i a veure si ens pujas a veure...
anna, moltes gràcies pel teu suport wapa! un petó.
ei alfons! si tiu... és trist sempre perdre algú, jo he tingut sort de moment i no m'hi he trobat gaires vegades, de fet, aquesta és la pèrdua més important patida per mi fins ara. bé, si, a veur esi ens veiem aviat! petons x tu i x la tina.
Publica un comentari a l'entrada